La resposta i titular seria que el termini per reclamar les despeses hipotecàries comença a comptar a partir del coneixement del caràcter abusiu de la clàusula de despeses per part del consumidor, però abans, convé fer un breu resum d’on ve la polèmica a nivell judicial/social.
Abans de l’entrada en vigor de la Ley de Contratos de Crédito Inmobiliario l’any 2019, en la contractació d’un préstec hipotecari, les entitats financeres imposaven als clients a pagar totes les despeses derivades de la operació.
Tant el Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) com el Tribunal Suprem (TS) han estat contundents pel que fa al pagament de les despeses del préstec o crèdit hipotecari a càrrec del client: es tracta d’una clàusula nul·la per abusiva, obligant als bancs a la restitució de la totalitat d’aquestes. Malgrat tot, el debat doctrinal en el nostre país ha estat la prescripció de l’acció de restitució; entre altres, l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 15à., en Sentència de 25 de juliol de 2018 ja va diferenciar entre l’acció de nul·litat (imprescriptible) i l’acció de restitució (prescriptible).
En data 9 de desembre de 2021, l’Audiència Provincial de Barcelona, secció 15à. va elevar les següents qüestions prejudicials sobre la prescripció de l´acció de restitució (assumptes C-810/21 a C-813/21):
a) Si en l’exercici d’una acció de restitució de la declaració de nul·litat de la clàusula que imposa al prestatari les despeses de formalització del préstec hipotecari s’ha de sotmetre l’exercici de l’acció a un termini llarg de prescripció de 10 anys a comptar des de que la clàusula esgota els seus efectes amb la liquidació i pagament o és necessari que el consumidor disposi de la informació afegida sobre la valoració jurídica.
b) I si ha de ser necessari el coneixement del consumidor, l’inici del còmput ha de supeditar-se a l’existència d’un criteri jurisprudencial consolidat per part dels tribunals nacionals sobre la nul·litat d’aquesta clàusula o s’han de tenir en consideració altres circumstàncies.
c) Estan l’acció restitutòria subjecte a un termini llarg de prescripció de 10 anys (en el cas de l’ordenament jurídic català), en quin moment està el consumidor en condicions de conèixer el caràcter abusiu de la clàusula i els drets que dimanen de la Directiva. Abans de que comenci a córrer el termini o abans de que el termini expiri?
Ja en aquestes qüestions elevades al TJUE, la pròpia Audiència Provincial sol·licitava donar resposta en atenció a les particularitats del Dret Civil aplicable a Catalunya, en acumulació amb la petició de decisió prejudicial C-565/2021 formulada pel TS que parteix de la regulació espanyola (Codi Civil espanyol).
El TJUE havia assenyalat que l’inici del termini de prescripció no podia començar abans de que el consumidor hagués pogut conèixer l’abusivitat de la clàusula i es dubtava si l’abast d’aquest requisit de coneixement abarca un element de fet com el moment en el que el consumidor coneix les despeses amb la liquidació del seu pagament o abarca una valoració jurídica d’aquest fet.
En Auto de 22 de juliol de 2021, també el TS va consultar al TJUE la determinació del moment en el que comença a computar el termini de prescripció per reclamar la restitució derivada de la clàusula de despeses hipotecàries. En aquesta qüestió, el propi TS exposava dues tesis principals per la seva resolució:
a) Que el termini comenci a comptar des del moment en el qual es declara la nul·litat de la clàusula en el cas concret. És a dir, quan hi ha una declaració de nul·litat en Sentència ferma o bé, quan l’entitat reconeix la seva nul·litat.
b) Que el dia inicial sigui el de la Sentència del Tribunal Suprem de 23 de gener de 2019 que fixa per primera vegada el repartiment de les despeses hipotecàries.
D’aquí, va sorgir la possibilitat de considerar que a tal «dies a quo» caldria descomptar els dies d’estat d’alarma (COVID-19) que va comportar la suspensió dels terminis processals per 82 dies: per tant, el termini finalitzaria el 14/04/2024.
La Sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea de 25 de gener de 2024 dona resposta a les qüestions de la secció 15à. de l’Audiència Provincial de Barcelona (assumptes C-810/21 a C-813/21), quedant encara pendent la resolució sobre la qüestió elevada pel TS:
El TJUE s’ha pronunciat sobre el termini per reclamar les despeses hipotecàries, establint que aquest no comença a córrer abans de que el consumidor conegui el caràcter abusiu de la clàusula contractual.
Així, el més raonable és que el client no coneix l’abusivitat fins la declaració de la seva nul·litat i difereix el seu còmput a la obtenció d’una sentència ferma.
La resolució del TJUE destaca que el consumidor, a banda de ser coneixedor dels seus drets, ha de comptar amb temps suficient per poder presentar la seva reclamació judicial i el coneixement de la jurisprudència existent no ha d’implicar la renúncia a tal dret.
Una clàusula nul·la per abusiva és nul·la sempre i les seves conseqüències no poden ser conegudes fins la declaració de la seva nul·litat.
Conclusions principals:
– L’acció restitutòria relativa a les despeses derivades d’una clàusula de despeses hipotecàries continguda en préstec hipotecari no ha d’estar subjecta a un termini de prescripció contractual que comenci a comptar a partir de la subscripció del contracte o pagament indegut d’aquestes.
Així, en cas de que la normativa nacional prevegi un termini, aquest ha de tenir en compte la valoració jurídica dels fets i la normativa comunitària relativa a la protecció i defensa dels consumidors (Directiva 93/13/CEE).
– Per establir el termini de prescripció de l’acció de restitució, no pot tenir-se en compte únicament l’existència d’una jurisprudència nacional consolidada.
En definitiva, preval el coneixement concret per part del consumidor de la nul·litat de tal clàusula per poder desplegar conseqüències jurídiques de la seva nul·litat. És per aquest motiu, que el termini comença a comptar a partir de la declaració de nul·litat i en particular, quan el consumidor obté una sentència favorable ferma, que és el moment en el que té coneixement de l’abast d’aquesta.
I a quines despeses té el client bancari dret a restitució?
* 50% Notaria
* 100% Registre de la Propietat
* 100% Taxació
* 100% Gestoria
Per això, per presentar una reclamació viable contra l’entitat bancària que comporti la restitució, el client haurà de comptar amb l’escriptura de préstec hipotecari i les factures que justifiquin les despeses ocasionades.
