La pràctica del consentiment informat amb la realització d’intervencions quirúrgiques successives segons un recent pronunciament del Tribunal Europeu de Drets Humans
El Tribunal Europeu de Drets Humans ha analitzat, en l’assumpte Reis Jiménez c. Espanya (consulta núm. 57020/2018), la qüestió sobre l’absència de consentiment informat per escrit en una segona intervenció, quan aquell s’havia prestat per a una intervenció anterior.
El supòsit de fet: la pràctica de diverses intervencions quirúrgiques
El reclamant, menor d’edat en el moment dels fets, i que actua representat pel seu progenitor, es troba en estat de dependència i invalidesa total, després de les intervencions a què havia estat sotmès a causa d’un tumor cerebral. La reclamació es fonamenta en les suposades deficiències a l’hora de prestar el consentiment informat, atorgat per escrit, en relació amb una de les intervencions practicades. La qüestió que es planteja, concretament, és la de determinar si el consentiment informat que els pares van atorgar per escrit per a la primera de les intervencions es podia estendre a una segona, ja que la normativa espanyola estableix que la realització de la intervenció quirúrgica ha de ser acceptada per escrit pel pacient.
En la reclamació s’al·lega que, si bé els progenitors havien prestat el consentiment per escrit per a la primera intervenció, en què s’indicaven unes possibles complicacions i seqüeles, aquest consentiment no podia ser suficient per a la segona intervenció, ja que cadascuna d’elles era independent. El reclamant considera que el fet que el segon procediment quirúrgic derivi del primer no pot justificar l’absència del consentiment informat en relació amb aquest últim.
El consentiment informat s’ha d’atorgar per escrit per a cada intervenció
El TEDH conclou que les sentències dictades pels òrgans jurisdiccionals nacionals no van donar resposta a l’argument sobre l’exigència d’obtenir el consentiment per escrit per a cada intervenció que preveu la legislació espanyola. No considera que sigui suficient i vàlid, a la llum de les disposicions de la legislació espanyola, un consentiment verbal; entén que es requeria un consentiment per escrit. El Tribunal assenyala també que, si bé el Conveni Europeu de Drets Humans no exigeix que el consentiment es presti per escrit sempre que sigui inequívoc, la normativa espanyola sí que exigeix que s’atorgui en forma escrita; i, en aquest cas, els tribunals no han explicat de manera suficient perquè han sostingut que l’absència del citat consentiment per escrit no havia vulnerat el dret del sol·licitant.
Per tot això, el TEDH conclou que s’ha produït una violació de l’article 8 del Conveni Europeu de Drets Humans, com a conseqüència de la ingerència en la vida privada del recurrent. Es reconeix una indemnització de 24.000 euros en concepte de danys morals.
