El 7 d’abril del 2021, la Sala Tercera del Tribunal Suprem ens va sorprendre amb una sentència pionera en obrir  les portes a les parelles de fet per a accedir a la pensió de viduïtat, en reconèixer, en contra del sentenciat fins aleshores, que la inscripció en el registre de parelles de fet o document davant el notari no eren els únics elements que podien acreditar l’existència d’una parella de fet, sinó que podien admetre’s altres documents com a mitjà de prova. Així es declarava que en situacions especials i singulars el requisit de la convivència estable i notòria almenys en els cinc anys previs a la defunció del causant, exigit per l’art. 38,4 del text refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat aprovat pel Reial decret legislatiu 670/1987, podia ser acreditat, a més de la certificació d’inscripció en algun dels registres mitjançant certificat d’empadronament, per qualsevol altre mitjà de prova vàlid en Dret que la demostri de manera inequívoca.

Segons el Tribunal el supòsit que era objecte de recurs tenia unes circumstàncies particulars, en haver-se acreditat una convivència de més de 30 anys, que la parella va tenir tres fills en comú, a més de l’adquisició, l’any 2004, mitjançant escriptura pública d’un habitatge comú que va constituir el domicili familiar, existint un altre tipus de documentació probatòria com el certificat d’empadronament o declaracions IRPF.

No obstant això un any després, el mateix Tribunal en la recent sentència de 24 de març del 2022, núm. 372/2022, en un cas molt similar a l’anterior, rectifica el seu criteri i exigeix de nou la inscripció de les parelles de fet en el registre. El Tribunal considera que la prova de l’existència d’una parella de fet solament pot acreditar-se a l’efecte del reconeixement del dret de la pensió de viduïtat amb els mitjans assenyalats en el paràgraf 4 del citat art. 38, és a dir, mitjançant la inscripció en un registre específic autonòmic o municipal del lloc de residència o mitjançant document notarial.

En el FONAMENT SETÈ de la Sentència es justifica el canvi de criteri respecte a la sentència de 7 d’abril del 2021, en les circumstàncies concurrents que particularitzaven aquell assumpte. Però examinant les circumstàncies de tots dos casos, pot apreciar-se que són molt similars, perquè en aquesta ultima sentència, el supòsit de fet versava sobre una parella amb una convivència acreditada per certificat d’empadronament, des de l’any 1965, més de 30 anys, fills en comú, a més de l’adquisició, i mitjançant escriptura pública d’un habitatge comú que va constituir el domicili familiar. No obstant la similitud en aquest cas el Tribunal ha sentenciat que aquests fets no són especials ni suficients per al reconeixement del dret a la pensió per no ser mitjans adequats per a acreditar l’existència de parella de fet.

Aquesta sentència suposa un pas enrere en deixar desprotegides a les parelles de fet no inscrites i fa precisa una reforma de l’article art. 38,4 del text refós de la Llei de Classes Passives de l’Estat aprovat pel Reial decret legislatiu 670/1987, que admeti altres mitjans probatoris sobre l’existència de parella de fet als efectes d’ accedir a la Pensió de viduïtat.

Autora del post:
11

Judith Muñoz-Sabaté Carretero

View Profile
11

Related Posts

Articles Recents

11
FAMÍLIES MONOPARENTALS I PRESTACIÓ PER NAIXEMENT I CURA DE MENOR
juliol 27, 2022
11
NOU REGLAMENT DE LA UE APLICABLE A LES RELACIONS VERTICALS ENTRE EMPRESES AMB GRAN INCIDÈNCIA EN EL MÓN DE LA DISTRIBUCIÓ
juliol 26, 2022
11
LA INCAPACITAT PERMANENT TOTAL i MAX WEBER, UN BREU COMENTARI A L’ASSUMPTE C-625/20
juliol 19, 2022

ICABLOG

La missió del ICABLOG és fomentar la recerca, l’exploració contínua, la sensibilitat jurídica i el debat entre tots els operadors jurídics per a millorar la professió i impactar en la societat.

Autors ICABLOG

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre els posts més recents del ICABlog

* Rebràs les novetats del blog en català.