La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem declara que no es poden equiparar els efectes de la declaració de nul·litat d’un contracte administratiu amb els derivats de la resolució del contracte per incompliment, als efectes de reconèixer una indemnització per lucre cessant.
La declaració de nul·litat del contracte
La sentència d’instància va estimar parcialment el recurs interposat per una mercantil davant la desestimació presumpta, per silenci administratiu, de diverses sol·licituds relatives a la resolució i proposta de liquidació del contracte de concessió de la gestió de serveis municipals d’aigua potable i clavegueram d’un municipi. La sentència impugnada reconeix, a més de les pretensions indemnitzatòries reclamades en relació amb les partides corresponents als interessos del cànon fixe, una quantia per lucre cessant. Segons el Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, resulta procedent l’estimació de la reclamació ja que el contracte es va declarar nul quan havien transcorregut quatre anys des de l’inici de l’execució, i una cosa és la no indemnització del lucre cessant quan no s’ha arribat a executar el contracte i una altra és quan ja ha començat l’execució.
La invalidesa i l’incompliment del contracte són institucions contractuals diferenciades
La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Suprem, en la Sentència núm. 444/2022, de 8 d’abril (recurs núm. 4111/2020), sosté que la sentència impugnada ha realitzat una interpretació inadequada de l’article 35 de la Llei 30/2007, de 30 d’octubre, de contractes del Sector públic –aplicable per motius temporals–, ja que s’aparta de la doctrina jurisprudencial segons la qual la invalidesa i l’incompliment del contracte són institucions contractuals diferenciades, i no es poden equiparar els efectes de la declaració de nul·litat d’un contracte administratiu amb els derivats de la resolució del contracte per incompliment: si la part perjudicada per la nul·litat del contracte percebés de la contrària, en concepte de lucre cessant, el mateix benefici que si el contracte hagués estat declarat vàlid, sense la càrrega que representa el compliment de les prestacions contretes, es desnaturalitzaria el caràcter sinal·lagmàtic de les obligacions contractuals.
En definitiva, «no cabe el reconocimiento de indemnización del lucro cesante en cuanto ello supondría de facto mantener los efectos económicos del contrato administrativo en beneficio del adjudicatario al margen de la declaración de nulidad decretada».
