Reial Decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s’adopten i prorroguen determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna, de dono suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a unes altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d’execució i compliment del Dret de la Unió Europea.


La minoria silenciosa discriminada front les entitats de consum i el corrent legislatiu de la UE, per tal de protegir la vulnerabilitat dels supervivents de càncer.

Qui no coneix un familiar, parent pròxim, amic, company del treball, veí o conegut que ha hagut de patir la malaltia d’un càncer?

A nivell mundial, el càncer segueix sent com una de les principals causes de mortalitat del món, i no només és el patiment del tractament i símptomes que s’exposa la persona, sinó també a la discriminació que ha de combatre cada dia davant les entitats de consum. Aquests consumidors es troben etiquetats i jutjats per la seva condició d’haver superat una malaltia, en el moment de contractar una hipoteca, subscriure’s a una assegurança, a trobar un lloc de treball entre d’altres, que els impedeix poder tenir un tracte de la mateixa manera, i per tant, vulnerant el seu dret com a consumidor i llibertat d’expressió. 

Per això, s’ha creat per necessitat el dret a l’oblit oncològic, que és aquest que pot aplicar una persona supervivent de càncer cap a aquestes entitats de consum perquè no tinguin en compte el seu historial clínic per contractar els seus productes o serveis.

En antecedents, des d’Europa s’ha tractat de treballar per protegir a aquest col·lectiu de consumidors davant les actuacions abusives de les entitats financeres i les asseguradores, creant normatives per protegir el tracte igualitari, per tal d’evitar situacions de discriminació.

En un inici, la Llei 16/2010 de 3 de juny va modificar la catalana 21/2000 de 29 de desembre sobre els drets d’informació concernents a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, van limitar en conservar l’historial clínic durant mínim de 15 anys des de l’alta del procés assistencial.  Més tard es va modificar amb la Llei 4/2018 d’11 de juny, per la qual es modifica la normativa de defensa de consumidors i usuaris, incloent una disposició que declarava nul·les determinades clàusules, estipulacions, condicions o pactes que excloguessin en una de les parts per tenir VIH/SIDA.

El punt d’inflexió s’estableix al Parlament Europeu  el passat 16 de febrer de 2022, on es determinen les bases jurídiques sobre una estratègia global i coordinada de la UE (2020/2267 (INI)), on fixava l’any 2025 com a límit dels estats membres a incorporar el dret de l’oblit oncològic en la seva legislació.

En aquest sentit, el mes de juny passat es va aprovar la modificació en el Reial decret Llei 5/2023 de 28 de juny, introduint en el seu article 209 el dret a l’oblit oncològic, que consisteix en protegir aquestes persones que han superat un càncer, i no estiguin obligades a declarar la seva situació en el moment de contractar un producte de consum, i beneficiï a qualsevol supervivent que hagi finalitzat el tractament oncològic 5 anys abans de la data de subscripció del contracte, sense recaiguda posterior. Aquesta normativa és un pas cap a endavant per part del legislador, que tindrà per finalitat a declarar la nul·litat de qualsevol clàusula basada en els antecedents oncològics del consumidor, i el dret a no declarar ni tenir en compte sobre la seva informació clínica en el moment de contractar algun producte de consum.

El plantejament jurídic comunitari crea un nou paradigma per a les companyies financeres i asseguradores, ja que l’historial clínic d’una persona no constitueix a ser un element determinant per atorgar o subscriure els seus contractes.

Pot suposar un important avenç en el cessament del tracte discriminatori injustificat que venien patint aquest col·lectiu de persones, i que dificultaven la seva reintegració a la seva vida normal, una vegada superada la malaltia.

A partir d’ara, l’Executiu haurà d’enfocar-se en la protecció d’aquest col·lectiu, encara que ens queden alguns dubtes per resoldre en la seva aplicació: Els registres metges han de mantenir-se indefinidament? Es podrà ampliar la protecció a aquestes persones amb patologies cròniques greus? Quins tipus de càncer estan protegits per la llei? Com sabem si estem obligats a declarar que hem patit càncer, si l’entitat no té la documentació clínica per tenir coneixement si va ser posterior als 5 anys que indica la norma?

Autor del post:
11

Albert Garreta Medina

View Profile
11

Related Posts

Leave a Reply

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre els posts més recents del ICABlog

* Rebràs les novetats del blog en català.

Articles Recents

11
METAVERSO: L’EVEREST DE LA MEDIACIÓ
febrer 19, 2024
11
EXERCEIX EL CESSIONARI D’UN DRET DE CRÈDIT LEGITIMACIÓ PASSIVA PER DEFENSAR LA VALIDESA DEL CONTRACTE DE CRÈDIT AL CONSUM PEL QUAL DIMANA EL DRET DE CRÈDIT OBJECTE DE TRANSMISSIÓ?
febrer 7, 2024
11
L’ATRACCIÓ DE NÒMADES DIGITALS, UNA OPORTUNITAT PER A ESPANYA
febrer 5, 2024

ICABLOG

La missió del ICABLOG és fomentar la recerca, l’exploració contínua, la sensibilitat jurídica i el debat entre tots els operadors jurídics per a millorar la professió i impactar en la societat.

Autors ICABLOG

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre els posts més recents del ICABlog

* Rebràs les novetats del blog en català.