Qüestions jurídiques a abordar en el Blockchain.
Escoltem la paraula Blockchain i pensem en Bitcoin, Etherum i la resta de l’elenc infinit de criptomonedes que existeixen en un mercat mundial no regulat, però darrere hi ha una tecnologia que ve trepitjant fort, amb molts usos i problemes desconeguts, com la falta de normativa. Per això, hem de legislar sense pretendre utilitzar legislació obsoleta per als problemes del futur.
Què és i on podem trobar la tecnologia Blockchain? Ens afecta com a juristes i consumidors aquesta innovadora o no tan innovadora tecnologia?
Es podria resumir Blockchain com aquella cadena de blocs que forma un registre públic descentralitzat, on els blocs s’entrellacen entre ells i emmagatzemen dades, els quals són transaccions d’operacions que queden gravades mitjançant un hash amb caràcters alfa numèrics, per la qual cosa no poden ser modificats, ja que l’alteració d’un sol píxel o una coma originaria un nou hash.
Va néixer amb Bitcoin, sota el pseudònim de Satoshi Nakamoto. Controlada pels mateixos administradors, no per un únic titular, Blockchain facilita compartir informació, reduir el cost registre, aporta seguretat, autenticitat i un alt grau d’immutabilitat (em refereixo a “alt grau” i no complert, per l’hackeo el 2016 d’Etherum i la seva posterior escissió, així com, per l’arribada de la imminent computació quàntica que pot modificar aquesta qualitat). Com categoria major de Blockcahin tenim les tecnologies DLT (Distributed Ledger Technology) que donarà per a un altre post.
Blockchain només és tecnologia per a criptomonedes?
No rotund. Pot tenir finalitats en múltiples sectors i ja s’estan utilitzant en números països que aposten per aquesta tecnologia com en Emirats Àrabs, la Unió Europea per evitar la falsificació del green pass, Alemanya per a emmagatzematge de les dades del passaport COVID, Suècia per a registres públics (en fase d’estudi el Japó, Mèxic, Austràlia, Uk i Espanya mitjançant el treball conjunt del Col·legi de Registradors i l’associació Alastria), Suïssa com a centre d’empreses que aposten per aquesta tecnologia ja és denominada la nova Silicon Valley del Blockchain o dins les nostres fronteres la Comunitat Autònoma d’Aragó, pionera en la contractació i concursos públics automatitzats mitjançant Smart Contracts, valorat molt favorablement per la Comissió Europea i el Fòrum Econòmic Mundial per prevenir la corrupció en les adjudicacions. El funcionament és senzill: els licitadors aporten a l’oferta el hash de Blockchain, que identifica la sol·licitud. Si s’hagués modificat el hash, significaria que s’ha modificat una mica de l’oferta i quedaria exclosa del procés perquè els Smart Contract valoren automàticament les ofertes que tenen hash sense alteració.
Blockchain pot ajudar en la transformació digital d’empreses, implementació de IoT (Internet Of Things), institucions, administracions públiques, comercialització d’actius immobiliaris, cadena de subministraments de logística, ciberseguretat, evitar el blanqueig de capitals, en cripto art, finances descentralitzades, identitat digital sobirana, àmbit sanitari, entitats financeres, Registres públics, emissió de passaports, recaptació i processament d’impostos, propietat i llicències, Seguretat Social, digitalització dels serveis governamentals de qualsevol tipus, procediments i resultats electorals, auditories, adjudicacions, concursos públics, licitacions, propietat intel·lectual i un llarg etc.
Però anem una mica més al nostre dia a dia com a lletrats o juristes en general. podria implantar-se en la nostra poca digitalitzada Administració de Justícia la tecnologia Blockchain? amb quines finalitats?
Trobem a Dubái un clar referent i respon a aquesta segona pregunta. Permetria la identificació digital de les parts, per tant en serveis d’autenticació i notarització judicial, autenticació de la documentació pública i privada (sense necessitat de tercers de confiança o de signatura electrònica) garantint la privacitat de les dades, creant una cadena transparent i pública que permetria a les parts i als tribunals saber i visualitzar ràpidament les fases en què es troba un procediment, portar un arxiu digital de tots els processos fins i tot per al pagament de taxes, costes o consignacions judicials mitjançant un sistema de conciliació de pagaments central per a totes les administracions públiques nacionals, autonòmiques i locals. Fins i tot en un futur poder tenir tribunals especialitzats en disputes del Smart Contracts, els quals estan evolucionant fins al punt que ja s’ha realitzat la primera compravenda d’un immoble mitjançant un contracte intel·ligent.
Tots són avantatges? És una eina que afavoreix la transparència i que està destinada a canviar el present i el futur, que la seva immutabilitat podrà qüestionar-se segons evolucioni la computació quàntica, però el major inconvenient el trobem en l’alt consum energètic que provoquen les granges de mineria, que validen i agrupen les transaccions en blocs formant Blockchain. Aquesta funció “minera”, molt coneguda per les criptomonedes, s’està convertint en una gran font d’ingressos en molts països, sent les quatre nacions dominants del sector els Estats Units seguit de Kazakhstan, Rússia i el Canadà. Guerra freda també en les criptos?
Tota aquesta evolució ens afectarà com a ciutadans, juristes i consumidors, per això ha de preveure’s els efectes adversos que pot comportar per a tercers i en concret per al ciutadà, sent necessària una normativa al respecte.
Com a conclusions, manifestar que no ha de fer por legislar els avenços tecnològics, ens ha de donar més por no fer-ho, per la inseguretat jurídica que això comporta.
