Efectes de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea en matèria de cotització de la contingència de desocupació per als treballadors adscrits al Sistema Especial per a Empleats de Llar en el nostre ordenament.

Young woman wiping windows at home

El Jutjat contenciós administratiu núm. 2 de Vigo, ha plantejat qüestió prejudicial al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), consultant si el fet que les empleades de la llar no puguin cotitzar a la desocupació planteja una discriminació per raó de sexe.

La qüestió que es respon en la Sentència de la Sala Tercera del TJUE de 24 de febrer de 2022, es planteja a causa d’un litigi entre una empleada de la llar, treballadora per compte propi adscrita al Sistema Especial per a Empleats de la Llar, en qualitat d’actora i la Tresoreria General de la Seguretat Social (TGSS).

L’actora va presentar a l’Administració una sol·licitud per cotitzar per la contingència de desocupació amb el consentiment de la seva ocupadora. El TGSS va denegar la petició en la primera sol·licitud i després del recurs d’alçada partint de l’art. 251, lletra d) de la Llei General de la Seguretat Social (LGSS):

«Els treballadors inclosos en el Sistema Especial per a Empleats de la Llar tindran dret a les prestacions de la Seguretat Social en els termes i condicions establertes en aquest Règim General de la Seguretat Social, amb les següents peculiaritats:

  • d) L’acció protectora del Sistema Especial per a Empleats de la Llar no comprendrà la corresponent a la desocupació

Plantejat el recurs contenciós administratiu, el jutjador nacional qüestiona, si una norma nacional (Art. 251) és contrària a la legislació europea, Directives 79/7/CEE i Directiva 2006/54 que prohibeixen expressament la discriminació per raó de sexe en matèria de seguretat social, tenint en compte que més del 95% de les persones adscrites al Sistema Especial per a Empleats de Llar són dones.

El Govern i el TGSS assenyalen que la relació laboral d’aquests treballadors es caracteritza perquè el seu ocupador no és empresari i que no obté benefici pel treball d’aquests empleats, i pel fet que aquesta relació es desenvolupa en l’àmbit de la llar familiar, cosa que dificulta tant la comprovació dels requisits per a l’accés a les prestacions de desocupació com les inspeccions, a causa de la inviolabilitat del domicili. Ressalta a més el fet que, si bé no gaudeixen de l’acció protectora en matèria de desocupació, la seva cotització també és sensiblement menor a la resta de treballadors adscrits al Sistema General.

Els arguments exposats no convencen al TJUE atès que, treballadors que fan les seves tasques en la llar familiar i són contractats pel mateix ocupador sí que cotitzen i queden coberts per la contingència de desocupació com a jardiners o conductors professionals. 

Pel que s’exposa, el TJUE resol:

  1. No es considera una discriminació per raó de gènere atès que qualsevol persona home o dona pot acollir-se al Sistema Especial per a Empleats de la Llar.
  2. Es considera igualment contrari al Dret de la Unió Europea (DUE) el fet que no es permeti a les persones adscrites a aquest sistema contribuir voluntàriament a la contingència de desocupació per no quedar objectivament justificada aquesta prohibició.

Exposada la sentència… i ara què?

L’art. 91 del Reglament de Procediment del TJUE disposa que les resolucions adoptades per aquest Tribunal són de compliment obligat. En aquest mateix sentit, l’art. 266 del TFUE exposa clarament l’obligació d’adoptar les mesures necessàries perquè s’executi la sentència que anul·li un acte de qualsevol institució o organisme.

Tanmateix, ens trobem davant una sentència que no anul·la un acte, sinó que respon a una qüestió prejudicial la qual declara de forma vehement que un article d’una llei nacional contradiu al DUE, per la qual cosa el jutge nacional segueix vinculat a la llei en virtut del Principi de Legalitat.

Davant aquest “buit” el Tribunal Constitucional en les STC 75/2017 i 145/2012 afirma que, si bé no té l’obligació de controlar el compliment d’ofici el DUE, sí que ha de vetllar pel compliment del Principi de Primacia del DUE en aquells casos en què el TJUE hagi efectuat una interpretació autèntica d’una norma atès que, contravenir aquesta resolució suposa una vulneració de la tutela judicial efectiva.

Correspondrà, per tant, a la llum dels esdeveniments, que el Jutjat contenciós administratiu núm. 2 de Vigo, plantegeu una qüestió d’inconstitucionalitat atès que  les Sentències del TJUE i el DUE constitueixen un criteri hermenèutic del sentit i abast dels drets i llibertats que la Constitució reconeix (STC 292/2000).

Aquesta Qüestió haurà de ser coherentment plantejada ja que atès que el TJUE considera que l’art. 251 lletra d) LGSS és contrari al DUE, el jutge no pot inaplicar aquesta norma amb rang de llei atès que  l’ordenament europeu no integra en si mateix el cànon de constitucionalitat (STC 41/2013), havent d’acudir al TC, únic òrgan amb la capacitat d’ordenar la inaplicació d’una norma amb rang de llei per ser inconstitucional, perquè validi el criteri del TJUE i del qual decisió valori si l’art. 251 lletra d) LGSS vulnera el Dret Fonamental a la Igualtat.


Autor del post:
11Guillem Vilaregut

Guillem Vilaregut

View Profile
11

Articles Recents

11
LLUMS I OMBRES DE LES CONFORMITATS
setembre 27, 2022
11
LA RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES JURÍDIQUES VERSUS LA PROVA DOCUMENTAL
setembre 22, 2022
11
DRET APLICABLE A L’AUXILI JUDICIAL A L’ARBITRATGE EN MATÈRIA DE PROVA. UNA LECTURA PRO ARBITRATGE.
setembre 7, 2022

ICABLOG

La missió del ICABLOG és fomentar la recerca, l’exploració contínua, la sensibilitat jurídica i el debat entre tots els operadors jurídics per a millorar la professió i impactar en la societat.

Autors ICABLOG

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre els posts més recents del ICABlog

* Rebràs les novetats del blog en català.