La Sentència núm. 1217/2020, de 6 d’octubre de 2020, de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc
El juliol de l’any 2022 es publicava en el present espai l’article “Famílies monoparentals i prestació per naixement i cura de menor”. En aquest es comentava la Sentència núm. 1217/2020, de 6 d’octubre de 2020, de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc que concloïa, respecte les famílies monoparental, que els permisos per naixement i cura de menor s’han d’ampliar, almenys en 8 setmanes més, en igualtat de condicions a la resta de famílies, ja que l’estructura familiar no pot suposar cap discriminació per a aquest. En aquell moment, el Tribunal Suprem encara no havia tingut ocasió de pronunciar-se sobre l’ampliació d’aquest dret a les famílies monoparentals.
Doncs bé, aquest març de 2023 s’ha conegut la Sentència núm. 169/2023, de 2 de març de 2023, de la Sala Social del Tribunal Suprem en la que es resol el recurs de cassació per a la unificació de doctrina interposat per el Ministeri Fiscal contra la Sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc anteriorment referenciada. Destacar, ja en aquest punt, abans d’entrar a analitzar els fonaments de la sentència, que el Tribunal Suprem estima el recurs interposat per la Fiscalía, i casa i anul·la la Sentència de la Sala Social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.
La Sentència núm. 169/2023, de 2 de març de 2023, de la Sala Social del Tribunal Suprem
El Tribunal Suprem a través de la Sentència núm. 169/2023, de 2 de març de 2023, determina que, en una família monoparental, l’única progenitora que en el seu dia va gaudir de la prestació per naixement i cura del menor no té dret, a més, a la prestació que li hagués correspost a l’altre progenitor d’haver existit. A través d’aquest pronunciament el Tribunal Suprem s’aparta de la tesis seguida per diversos Tribunals Superiors de Justícia durant l’any 2022 els quals a través de diverses resolucions judicials, entre d’altres, citar la STSJ Catalunya núm. 6389/2022, de 29 de novembre de 2022, la STSJ País Basc núm. 1137/2022, de 31 de maig de 2022, i la STSJ Aragó núm. 99/2022, 14 de febrer de 2022; reconeixien i/o confirmaven l’ampliació de la prestació per naixement i cura de menor a les famílies monoparentals en base al principi d’igualtat i l’interès superior del menor.
Les raons per les quals el Tribunal Suprem, després d’analitzar l’article 48.4 de l’Estatut dels Treballadors i l’article 177 de la Llei General de la Seguretat Social, en la redacció derivada del Reial Decret-llei 6/2019, d’1 de març, s’ha pronunciat en aquest sentit es poden desglossar en les següents:
- Als jutges i tribunals els correspon l’aplicació i interpretació de les normes, no la creació del dret, qüestió que correspon al legislador (FD Tercer).
- Els preceptes analitzats (arts. 48 ET i 177 LGSS) no resulten contraris a la Constitució, ni a la normativa internacional, ni a la normativa de la Unió Europea, ni resulten contraris als acords, pactes o convenis internacionals subscrits per Espanya (FD Quart).
- La solució al present conflicte no es pot fonamentar en la necessitat de tenir en compte únicament l’interès del menor, ja que en el present supòsit no és l’únic interès que hi ha en joc. A més, s’argumenta que no s’està davant la vulneració d’un hipotètic dret del menor de les famílies monoparentals a ser cuidat en condicions d’igualtat respecte a les famílies biparentals. (FD Quart)
- La situació de la part actora en el present procediment no constitueix l’únic model de família monoparental existent, sino que cal tenir present que algunes famílies biparentals, en funció del caràcter contributiu de la prestació discutida, es poden trobar en la mateixa o pitjor situació que la de la part reclamant en el present litigi. Per tant, no és aplicable la interpretació amb perspectiva de gènere, ja que no s’està davant d’un supòsit en el que calgui aplicar-la perquè no hi ha discriminació, sinó que s’està davant un eventual dèficit de protecció concret, volgut i consentit pel legislador, el qual ha decidit, de moment, no intervenir a regular la situació que es planteja en el present litigi (FD Cinquè).
Vot particular
Per acabar, remarcar que la STS núm. 169/2023, 2 de març de 2023 compta amb un vot particular formulat pel magistrat Ignacio García Perrote Escartín en el qual expressa les raons de la seva discrepància amb la sentència. En primer lloc, fa referència a que en el present suposat era possible realitzar una interpretació integradora de les normes aplicables, de conformitat amb la consideració primordial que ha de tenir l’interès superior del menor. I en segon lloc, a que els precedents de la Sala sobre interpretacions integradores de les prestacions de la Seguretat Social lligades causes de suspensió del contracte de treball, interpretacions que es realitzen en virtut del superior interès del menor, en uns casos, i amb perspectiva de gènere, en uns altres, haurien d’haver portat igualment en el present cas a reconèixer a l’afectada la prestació que reclama.
