Reial Decret llei 10/2022, de 13 de maig, pel qual s’estableix amb caràcter temporal un mecanisme d’ajust de costos de producció per a la reducció del preu de l’electricitat en el mercat majorista.
El desconegut sector energètic i l’excés d’informació als consumidors creen una falta de transparència per part de les comercialitzadores.
El consumidor mitjà no es pregunta en situacions tan banals com és el fet de procedir a una lectura de factura de subministraments del seu habitatge, si realment el cost del que està pagant és realment el que està consumint. Aquest desinterès sol originar-se per desconeixement absolut en la matèria, ja que en la nostra formació acadèmica no es trasllada un aprenentatge sobre el consum i el sector energètic, quan realment és un factor important en la nostra vida rutinària.
Per això, la complexitat del sector energètic i la dificultat per entendre les tarifes, la seva regulació i les factures, és un dels principals problemes de l’estalvi en els usuaris.
En antecedents, des de la Guerra d’Ucraïna, ens hem vist evocats a haver d’entendre i aprofundir davant aquest gran desconegut, provocat pel
desproveïment de Rússia, sent una de les principals potències amb recursos energètics que subministren a la Unió Europea.
El mes de juny passat de 2022, la Comissió Europea aprovava, la denominada “excepció ibèrica” en el mercat elèctric, que tenia com a objectiu limitar el preu del gas en el mercat majorista i fer front a les conseqüències econòmiques de l’augment del preu de l’energia. Aquestes mesures anaven encaminades a limitar el preu del gas natural empleat en la producció d’electricitat per pal·liar les conseqüències de l’escalada de preus de l’energia elèctrica després del greu conflicte a Ucraïna.
Per entendre l’essència de les mesures, s’enfoca en la necessitat d’ajustar i limitar els Mwh en un límit marcat per l’executiu central europeu, sense estar regulat pel mercat, per tal de reduir la producció d’energia.
Per fer-ho, la transposició de les mesures aprovades en seu europea van ser mitjançant el RD 10/2022 de 13 de maig, que es va establir el juny de 2022, aplicant un preu màxim del gas que cal pagar per les centrals productores d’energia fins al 31 de maig de 2023. Aquest límit es va fixar en 40 euros el megawatt durant els sis primers mesos, però després aniria augmentant progressivament.
La normativa ha creat el denominat mecanisme d’ajust, un procediment pel qual la quantitat restant es repercuteix directament en la factura elèctrica i que ha de pagar el consumidor final.
En principi, aquesta aplicació redueix el preu en les factures dels consumidors, però a través d’aquest mecanisme, s’ha inclòs en les factures l’import a pagar a les companyies com a compensació per topar el preu del gas. És per això que les companyies subministradores cobren una quantitat addicional al preu contractat pel client. Tanmateix, es tractava d’un concepte que no s’estava cobrant en totes les factures, ja que únicament s’aplicava en els contractes renovats des de data de la normativa o que estiguin contractats pel mercat lliure, i per això, vulnerant la transparència i igualtat del consumidor.
És important saber diferenciar els dos tipus de mercats existents:
- D’una banda, tenim el mercat regulat, que consisteixen en aquests consumidors que contracten una tarifa fixada pel Preu Voluntari per al Petit Consumidor (PVPC). En aquestes factures, aquest nou cost no apareix identificat, ja que està integrat en el cost d’energia, que és el que patirà l’increment respecte a la factura habitual.
- D’altra banda, existeix el mercat lliure, és aquell en què les companyies comercialitzadores que poden triar les condicions de les tarifes que ofereixen als seus clients, sense cap tipus de restricció o regulació. En aquests casos, els contractes anteriors a la regulació mantindran el preu pactat amb la companyia, però en les properes revisions anuals a partir de la data d’aquesta regulació, s’hauran d’incloure aquests nous costos.
Majoritàriament els contractes de subministraments es renoven anualment amb prorrogues automàtiques, i per tant, els que van ser renovats van passar a pagar el mecanisme d’ajust, incrementant substancialment la factura.
Aquesta situació ha generat una falta de transparència per part de les comercialitzadores, ja que majoritàriament, en la difusió de les seves ofertes de serveis no inclouen l’increment que suposa aquest ajust, ni tampoc no han notificat al consumidor l’aplicació en la renovació del seu contracte.
L’Executiu ha d’enfocar-se en la protecció dels consumidors més vulnerables que pateixen la crisi energètica. És cert que recentment s’ha anat reforçant la protecció, limitant la penalització de les comercialitzadores que fixaven als clients per resolució contractual el primer any de vigència.
En conclusió, les comercialitzadores haurien d’indicar les possibilitats de triar voluntàriament a repercutir l’import de l’energia associada a la compensació del mecanisme ibèric de la normativa, o bé traslladar-ho de forma diferenciada als seus consumidors.
