Un punt de partida, la Sentència núm. 1217/2020, de 6 d’octubre de 2020, de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia del País Basc.
La referida sentencia núm. 1217/2020 del TSJPV, entenent que les normes de protecció de la maternitat han de ser interpretades a la llum del principi general de l’Interès Superior del menor, conforme al que s’estableix en l’article 8 del Conveni Europeu per a la protecció dels Drets Humans i Llibertats Fonamentals, i al mandat de l’article 39 de la Constitució espanyola conclou que els permisos per naixement i cura de menor s’han d’ampliar, almenys en 10 setmanes més, en igualtat de condicions a la resta de famílies, ja que l’estructura familiar no pot suposar cap discriminació per a aquesta.
En la mateixa línia s’han pronunciat, entre altres, Sentència núm. 13/2022, de 17 de febrer de 2022, del Jutjat Contenciós administratiu de La Corunya (sent aquesta resolució la que ha anat més enllà en el reconeixement del dret, en concedir a la demandant 32 setmanes), la Sentència núm. 24/2022, de 31 de gener de 2022, del Jutjat social núm. 4 de Santander i la Sentència núm. 99/2022, de 14 de febrer de 2022, de la Sala social del Tribunal Superior de Justícia d’Aragó.
Totes les Sentències referides, entre altres, reconeixen l’ampliació de la prestació, per naixement i cura de menor, a famílies monoparentals, en virtut dels invocats principis d’igualtat i no discriminació, i interès superior dels menors.
D’altra banda, el Defensor del Poble, en la seva Recomanació de 4 d’abril de 2022 va exposar el seu criteri favorable a ampliar el temps de reconeixement i gaudi de la prestació per naixement i cura del menor en supòsits de famílies monoparentals, a fi de poder acumular el corresponent al permís de l’altre progenitor, per respecte als principis generals de l’interès superior del menor i de no discriminació, consagrats en la Convenció sobre els Drets de Nen, per al que, segons el parer del Defensor del Poble, resultaria necessari realitzar les corresponents modificacions legislatives.
A l’espera de la modificació legislativa apuntada, o que es pronunciï el Tribunal Suprem.
Com es pot observar, el Tribunal Suprem encara no ha tingut ocasió de pronunciar-se sobre l’ampliació d’aquest dret/prestació a les famílies monoparentals però, en l’arquitectura de l’eventual construcció d’aquest dret, bé es podria prendre com a referència les sentències de ple de la Sala Quarta del Tribunal Suprem de 25 d’octubre de 2016, recurs 3818/15, de 16 de novembre de 2016, recurs 3146/14, i de 14 de desembre de 2017, recurs 2859/16 en les quals, sense ànim de ser reiteratius, subratlla que: “les normes en matèria de protecció de maternitat han de ser interpretades a la llum del principi de l’interès superior del menor que s’integra en el nucli familiar amb el progenitor o progenitors que li paren esment i cures parentals, conforme als establert en l’article 8 del Conveni Europeu per a la protecció a la família i la infància, sent aquest designi el que ha de prevaler i servir d’orientació per a la solució de qualsevol dubte exegètic, així com d’acord amb la realitat social del temps en el qual han de ser aplicades les normes, atenent fonamentalment el seu esperit i finalitat”.
