El procés monitori europeu, d’aplicació des de 2008, té com a base el procés monitori nacional amb què coexisteix. Transporta la seva funció de recobrament de deutes pecuniàries líquides, determinades, no impugnades, vençudes i exigibles en l’a l’àmbit transfronterer dins la pròpia esfera europea. Aquest procés comú, es caracteritza per ser ràpid, econòmic, senzill, sense aportació documental, mitjançant formularis normalitzats, sense necessitat d’advocat i procurador, per tal d’acabar amb la morositat de la UE dins l’àmbit civil, que a nivell comunitari inclou el dret mercantil i laboral.
Queden fora de l’àmbit d’aplicació d’aquest procediment: Temàtica successòria, responsabilitat de l’Estat, dret fiscal, matèria duanera, dret administratiu, règim econòmic matrimonial i concurs de creditors.
Referent als deutes de comunitat de propietaris i d’obligacions extracontractuals, queden exclosos de l’àmbit d’aplicació aquells crèdits derivats d’obligacions extracontractuals, tret que hagin estat objecte d’un acord entre les parts, hi hagi hagut un reconeixement de deute, o es refereixin a deutes líquids derivats d’una comunitat de propietaris. Puntualitzar, que a tenor del Reglament CE 44/2001 (Brussel·les I), s’inclouen dins les reclamacions d’aliments fruit d’un Conveni Regulador, així com les reclamacions dineràries en matèria laboral, excepte de la Seguretat Social.
Però Amb aquest procediment es fa primar la rapidesa sobre la garantia de drets de la ciutadania? Regulat en el Reglament (CE) núm. 1896/2006 del Parlament Europeu i del Consell, de 12 de desembre de 2006, en el qual s’aprecia que no és necessari adjuntar al formulari cap documentació que acrediti el deute, no existeix un límit de quantia i es compatibilitzen les normes processals civils dels Estats, tot això produeix un còctel explosiu que pot arribar a provocar indefensió al consumidor o ciutadà que està en una situació d’inferioritat.
La competència. Regulada en l’art. 2 i ss de Brussel·les II en el que s’equipara el domicili i la residència habitual de les persones físiques, podent ser competents dos tribunals. Per a persones jurídiques és competent l’òrgan judicial del domicili social. En els casos contra un consumidor, (art. 59 Brussel·les I), sempre serà competent els òrgans judicials de l’Estat membre del seu domicili, amb algunes exceptuïs.
Fases de la tramitació del procediment monitori europeu:
1.- Sol·licitud (art. 2, 7, 24). S’inicia amb el formulari A de requeriment europeu de pagament, en un dels idiomes dels Estats membres, constant la identificació de les parts. Pot incloure’s penalitzacions, interessos, així com costes, però no és necessari acreditar el deute mitjançant documental, el que pot provocar inseguretat jurídica.
2.- Inadmissió de la sol·licitud (art. 11): Amb la inadmissió motivada, es desestima la sol·licitud en la seva totalitat. Falta de cosa jutjada, el que no limita al sol·licitant a tornar a plantejar-ho.
3.- Admissió: El jutge competent només pot entrar a valorar la competència objectiva, funcional i territorial. Cada tribunal controlarà la competència interna segons la mateixa llei nacional, però se suprimeix qualsevol tipus de control previ d’abusivitat de les clàusules contractuals en una contractació amb un consumidor per part del jutjador. És a dir, una perduda substancial dels drets dels consumidors i resta de litigants.
4.- Expedició (art. 12) i notificació del requeriment de pagament (art. 13 i 14). El tribunal d’origen expedirà el requeriment dins els 30 dies des de la presentació de la sol·licitud, amb les dues solucions possibles: pagament o oposició. Respecte la notificació no escau la notificació edictal i ha de diferenciar-se en termes de notificació amb o sense justificant de recepció.
5.- Oposició (arts. 16 i 17): La presentació pot fer-se en format paper i mitjançant suport i signatura electrònica, sense necessitat d’advocat ni procurador.
Reclamar el crèdit pel procés monitori europeu implica que el dret nacional no perjudicarà la posició del demandant en el procés civil nacional posterior.
La no oposició implica executivitat, després del termini de 30 dies des del requeriment, sense necessitat d’exequatur. En cas de pagament, s’estarà a l’indicat en la llei nacional.
6.- Execució (art. 5.2 i 21). S’executarà igual que una resolució executiva de l’Estat membre i segons els requisits formals de les normes nacionals. Només si hi ha cosa jutjada i al·legada pel demandat, amb el mateix objecte, amb les mateixes parts i no s’hagi pogut al·legar prèviament, pot donar-se la denegació de l’execució.
7. Revisió (art. 20 i 23): Es preveu la revisió quan la notificació del requeriment del pagament fora erroni, no fora personal, es farà fora de temps o en cas de força major acreditada que impedissin al demandat oposar-se. Davant la sol·licitud, el tribunal pot acceptar-la, i declarar nul el requeriment o, rebutjar-la i continuar aquest en vigor. No es diu res sobre si cap o no recurs, derivant al procediment intern de cada país. A Espanya serà competent la Sala Primera del Tribunal Suprem conforme amb el que disposa la LOPJ (STS 565/2015 de 9 d’octubre),
El considerant 6è de l’exposició de motius del Reglament connota finalitat mercantil transfronterera, això afegit a la simplificació al màxim del procés mitjançant formularis, sense documentació que acrediti el deute i sense cosa jutjada ens porta a pagar un preu: minvar les garanties jurídiques.
