Reial Decret llei 5/2023, de 28 de juny, pel qual s’adopten i prorroguen determinades mesures de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la Guerra d’Ucraïna, de dono suport a la reconstrucció de l’illa de La Palma i a unes altres situacions de vulnerabilitat; de transposició de Directives de la Unió Europea en matèria de modificacions estructurals de societats mercantils i conciliació de la vida familiar i la vida professional dels progenitors i els cuidadors; i d’execució i compliment del Dret de la Unió Europea.
La minoria silenciosa discriminada front les entitats de consum i el corrent legislatiu de la UE, per tal de protegir la vulnerabilitat dels supervivents de càncer.
Qui no coneix un familiar, parent pròxim, amic, company del treball, veí o conegut que ha hagut de patir la malaltia d’un càncer?
A nivell mundial, el càncer segueix sent com una de les principals causes de mortalitat del món, i no només és el patiment del tractament i símptomes que s’exposa la persona, sinó també a la discriminació que ha de combatre cada dia davant les entitats de consum. Aquests consumidors es troben etiquetats i jutjats per la seva condició d’haver superat una malaltia, en el moment de contractar una hipoteca, subscriure’s a una assegurança, a trobar un lloc de treball entre d’altres, que els impedeix poder tenir un tracte de la mateixa manera, i per tant, vulnerant el seu dret com a consumidor i llibertat d’expressió.
Per això, s’ha creat per necessitat el dret a l’oblit oncològic, que és aquest que pot aplicar una persona supervivent de càncer cap a aquestes entitats de consum perquè no tinguin en compte el seu historial clínic per contractar els seus productes o serveis.
En antecedents, des d’Europa s’ha tractat de treballar per protegir a aquest col·lectiu de consumidors davant les actuacions abusives de les entitats financeres i les asseguradores, creant normatives per protegir el tracte igualitari, per tal d’evitar situacions de discriminació.
En un inici, la Llei 16/2010 de 3 de juny va modificar la catalana 21/2000 de 29 de desembre sobre els drets d’informació concernents a la salut i l’autonomia del pacient, i la documentació clínica, van limitar en conservar l’historial clínic durant mínim de 15 anys des de l’alta del procés assistencial. Més tard es va modificar amb la Llei 4/2018 d’11 de juny, per la qual es modifica la normativa de defensa de consumidors i usuaris, incloent una disposició que declarava nul·les determinades clàusules, estipulacions, condicions o pactes que excloguessin en una de les parts per tenir VIH/SIDA.
El punt d’inflexió s’estableix al Parlament Europeu el passat 16 de febrer de 2022, on es determinen les bases jurídiques sobre una estratègia global i coordinada de la UE (2020/2267 (INI)), on fixava l’any 2025 com a límit dels estats membres a incorporar el dret de l’oblit oncològic en la seva legislació.
En aquest sentit, el mes de juny passat es va aprovar la modificació en el Reial decret Llei 5/2023 de 28 de juny, introduint en el seu article 209 el dret a l’oblit oncològic, que consisteix en protegir aquestes persones que han superat un càncer, i no estiguin obligades a declarar la seva situació en el moment de contractar un producte de consum, i beneficiï a qualsevol supervivent que hagi finalitzat el tractament oncològic 5 anys abans de la data de subscripció del contracte, sense recaiguda posterior. Aquesta normativa és un pas cap a endavant per part del legislador, que tindrà per finalitat a declarar la nul·litat de qualsevol clàusula basada en els antecedents oncològics del consumidor, i el dret a no declarar ni tenir en compte sobre la seva informació clínica en el moment de contractar algun producte de consum.
El plantejament jurídic comunitari crea un nou paradigma per a les companyies financeres i asseguradores, ja que l’historial clínic d’una persona no constitueix a ser un element determinant per atorgar o subscriure els seus contractes.
Pot suposar un important avenç en el cessament del tracte discriminatori injustificat que venien patint aquest col·lectiu de persones, i que dificultaven la seva reintegració a la seva vida normal, una vegada superada la malaltia.
A partir d’ara, l’Executiu haurà d’enfocar-se en la protecció d’aquest col·lectiu, encara que ens queden alguns dubtes per resoldre en la seva aplicació: Els registres metges han de mantenir-se indefinidament? Es podrà ampliar la protecció a aquestes persones amb patologies cròniques greus? Quins tipus de càncer estan protegits per la llei? Com sabem si estem obligats a declarar que hem patit càncer, si l’entitat no té la documentació clínica per tenir coneixement si va ser posterior als 5 anys que indica la norma?
