El mes de juliol passat, la ministra de Justícia Pilar Llop, ens definia les mesures d’aquest Projecte de llei com “els fonaments de la Justícia 5.0, la justícia del futur”.
En un marc internacional on molts països ja utilitzen dins les seves Administracions de Justícia sistemes d’Intel·ligència Artificial tant, per a la preparació de resolucions judicials (com el sistema Prometea en diversos països d’Amèrica del Sud) o bé com jutge (la Xina, Estònia) o inicien els seus camins amb reunions en el Metaverso com el cas de Colòmbia, Espanya queda molt en la cua quan el paper segueix sent un requisit indispensable en els nostres procediments, l’expedient electrònic o una videoconferència segueix donant molts maldecaps i les vistes telemàtiques cada vegada són menys freqüents. Falta de recursos? El projecte de Llei ve a canviar el nostre present i la nostra concepció actual de la Justícia. En resum, Justícia Digitalitzada o Digitalització de la nostra justícia?
En l’última dècada es va aprovar la Llei 18/2011 de 5 de juliol, reguladora de l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació a l’Administració de Justícia que va introduir la Seu Electrònica, el Punt d’Accés General de l’Administració de Justícia i el Comitè Tècnic Estatal de la Seu Judicial Electrònica, a més, una pandèmia va portar amb si les vistes telemàtiques i en breu, una reforma plural ens canviarà la justícia tal com la coneixem avui, tant per a operadors jurídics, com per al ciutadà però, les preguntes són: estem tant professionals jurídics com ciutadans preparats per a aquest viatge amb corbes? Tenim els mecanismes i la formació necessària?
La finalitat de la norma és la transformació digital de la Justícia, incentivant la productivitat i l’eficiència, evitant desplaçaments i despeses o emissions innecessàries. Així mateix, aposta per acabar per la desigualtat, concepte contrari al de digitalització ja que com és ben sabut per tots, la bretxa digital afecta a molts ciutadans que no tenen accés a internet i mitjans electrònics, sigui per edat o per la seva situació econòmica. Cal recordar que el cost d’internet a Espanya, és dels més elevats d’Europa i que només el 89% de les llars disposen d’accés a internet, però queda aquest 11% en el llimb. I, és més, tots els ciutadans espanyols disposen de DNI amb xip que els permet ja operar amb les Administracions, però, quants ciutadans coneixen què poden fer i com fer-ho? Quants tenen el lector? Falta d’informació que juga en contra d’aquesta norma, així com el fet d’aquells ciutadans estrangers que no disposin d’un document nacional d’identitat intel·ligent, com els refugiats o els ciutadans europeus italians residents en territori espanyol Se’ls denegarà l’accés a la justícia o a consultar els seus expedients?
Les mesures més significatives serien:
- Actuacions automatitzades assistides, a tall d’exemple: en els judicis per desnonaments s’automatitzarà la notificació a Serveis Socials,
- Tramitació electrònica dels procediments judicials,
- Usos d’Intel·ligència Artificial (IA per a l’eficiència de justícia i Impuls a la Comissió de Codificació) exceptuant el seu ús en el dictat de la resolució judicial.
- Anonimització de la documentació,
- Creació d’un Registre Electrònic de dades per al contacte electrònic i un Registre Electrònic Comú de l’Administració de Justícia,
- Regulació del Registre Electrònic d’Apoderaments Judicials, amb possibilitat d’autoinscripció,
- Foment del teletreball segur descentralitzant la tramitació processal,
- Es passa del document en format paper com enllaç entre les actuacions, a un elenc informatiu basat en la dada digital oberta i segura, és a dir, grans sumes de dades (Big Data) que s’intercanviessin entre Administracions o entre aquestes i Col·legis professionals i Registres Públics, en nom a fomentar la cooperació,
- Fe pública digital,
- Creació del Consell Consultiu de la Transformació Digital de l’Administració de Justícia,
- Immediatesa judicial amb la incorporació del sistema únic i personalitzat d’identificació segura del ciutadà per consultar els seus assumptes en la Carpeta Justícia (concepte que es defineix) i en videoconferències de conformitat amb el contingut del Reglament EIDAS (UE) NÚM. 910/2014,
- Declaracions i videoconferències fora de la seu judicial, mitjançant la creació de Punts d’Accés Segurs,
- Es fomenta el Codi Segur de Verificació, els sistemes de firma personal, els sistemes d’identificació i firma no criptogràfica en actuacions processals,
- S’aprova l’Expedient Judicial Electrònic disponible en totes les llengües oficials complint el contingut de l’article 231 LOPJ,
- Es regulen els drets i deures digitals en el seu Títol primer actualitzant els que ja s’incloïen en la Llei 18/2011, la qual deroga, posant l’accent en la desconnexió digital efectiva dels operadors jurídics.
Tot això, acompanyat de transparència, major protecció de les dades, un període transitori de coexistència amb el format paper i necessàriament, d’una modificació de múltiples normes tant processals civils, penals, contenciós administratiu i social entre d’altres, com la d’Assistència Jurídica Gratuïta.
Juntament amb els projectes de Llei d’Eficiència Organitzativa, i Processal es mostra un canvi de paradigma ambiciós per a la Justícia 2030. S’estan posant els mitjans informàtics i formatius per a aquest tsunami tecnològic que s’apropa?
