L’1 de juny de 2022 va entrar en vigor el Reglament (UE) 2022/720 de la Comissió de 10 de maig de 2022 relatiu a l’aplicació de l’article 101, apartat 3, del Tractat de Funcionament de la Unió Europea a determinades categories d’acords verticals i pràctiques concertades (RECAV), que recull el marc normatiu aplicable a les relacions verticals entre empreses en tot el territori de la UE per als pròxims 12 anys. Tant el RECAV com les Directrius de la Comissió relatives a les restriccions verticals (Directrius) ja han estat publicats en totes les llengües de la UE.
Trobem un canvi de paradigma respecte a l’anterior Reglament de 2010, perquè si en aquell moment es pretenia protegir el comerç en línia, en l’actualitat, es busca també protegir el comerç tradicional.
L’esquema del RECAV es manté. S’aplica una exempció general als acords entre empreses amb una quota de mercat per sota del llindar del 30%, tret que l’acord contingui restriccions especialment greus [art.4 RECAV] o restriccions excloses [art.5 RECAV]. Resultes especialment destacables els següents punts:
- Pràctiques vinculades al manteniment del preu de revenda (MPR) [art. 4.a) RECAV]: les pràctiques que afectin la llibertat del distribuïdor de fixar la seva estratègia de revenda i els seus preus estan prohibides. S’inclouen en la prohibició les polítiques de preus mínims anunciats (PMAs) (§ 189 Directrius). No obstant això, els sistemes de monitoratge i control de preus aplicats en les xarxes de distribució no constitueixen MPR (§ 191 Directrius).
Cal destacar també que en els encàrrecs de compliment (“fulfilment contract”), en els quals el proveïdor ha pactat els termes del contracte -inclòs el preu- amb un client final i encarrega a un intermediari el lliurament del bé o servei, no existeix MPR (§ 193 Directrius).
- Pràctiques relacionades amb l’organització del sistema de distribució [art. 4.b) a d) RECAV]:
- Es permet l’assignació de territoris o clients exclusius a un màxim de cinc distribuïdors. Es podran restringir les vendes actives entre territoris o grups de clients, mentre es prohibeixen les restriccions a vendes passives [art. 4.b.(i) RECAV]. Aquesta restricció a les vendes actives pot imposar-se als compradors directes del distribuïdor (§ 220 Directrius).
- No es podran combinar la distribució selectiva i exclusiva en un mateix territori. Un proveïdor podrà operar diferents models en diferents territoris i protegir els uns dels altres [arts. 4.b.(ii), 4.c.(i)(1) i 4.d.(i) i (ii) RECAV].
- Restriccions relacionades amb l’ús d’Internet [art. 4.e) RECAV]:
- Es prohibeix com a restricció hardcore (especialment greu) impedir l’ús efectiu d’Internet per part del comprador, incloent-hi les restriccions a l’ús de canals de publicitat en línia o comparadors de preus (§§ 203, 210 i 343 a 355 Directrius]. La restricció serà admissible si no es limita “l’ús efectiu d’Internet” o “l’ús d’un canal de publicitat íntegrament”.
- Es permet la restricció de la comercialització en marketplaces o la vinculació de la venda en línia al compliment de requisits de qualitat, amb independència del sistema de distribució, sempre que la restricció no tingui per objecte evitar l’ús efectiu d’Internet (§§ 208 i 332 a 342 Directrius).
- S’elimina el principi d’equivalència (§ 210 Directrius) i podran establir-se sistemes de doble preu.
- Obligacions de no competència [art. 5.1.a) RECAV]: les que operin durant la vigència del contracte, estaran permeses durant un màxim de 5 anys; la renovació tàcita més enllà dels 5 anys pot beneficiar-se de l’exempció quan el contracte permeti al comprador renegociar o desvincular-se del contracte amb un cost i en un temps raonable passats els 5 anys (§ 248 Directrius).
- Tractament dels serveis d’intermediació en línia (SIL) [arts. 1.1.e) i 2.6 RECAV]: les relacions amb proveïdors de SIL són acords verticals en els quals aquests operen com a proveïdors (§ 67 Directrius). No es consideren acords d’agència (§ 46 Directrius). El RECAV i les Directrius s’apliquen als SIL quan es compleixin la resta de condicions per a l’exempció. L’exempció no s’aplica quan l’acord es conclogui amb un SIL, i aquest competeixi amb el comprador en el mercat de comercialització dels béns o serveis en qüestió (§§ 104 a 109 Directrius).
- Obligacions de paritat o de nació més afavorida (NMA) [art. 5.1.d) RECAV] es retira l’exempció a les obligacions NMA “amples” entre plataformes, que impedeixen al comprador de SIL oferir a usuaris finals millors condicions a través d’altres operadors SIL. Es consideren admissibles les clàusules NMA “estretes”, que impedeixen oferir millors condicions en una plataforma o web pròpia [§§ 253 a 255 i 356 i següents Directrius].
- Tractament de la distribució dual [arts. 2.4 i 2.5 RECAV]: es manté l’exempció per a la distribució dual, en la qual el proveïdor també distribueix els seus productes i competeix aigües avall amb els seus distribuïdors. Si el comprador no competeix també aigües amunt, i en aquest cas hauran d’analitzar-se els efectes horitzontals de l’acord, i no se supera el llindar del 30%, la distribució dual i els intercanvis d’informació associats (§ 99 Directrius) es beneficiaran de l’exempció.
