Si t’agrada estar a l’última en tecnologia perquè ets conscient que és el nostre present i el nostre futur, si creus que el domini d’idiomes obre fronteres, et falta descobrir el poder de la mediació, la qual no es limita a l’àmbit laboral, mercantil, familiar etc.… és transversal. La mediació, té la seva base en la resolució de conflictes amb origen en una societat amb canvis continus, per això, no implica una llista tancada, sinó tot el contrari. Si la societat evoluciona, la mediació ha de fer-ho de manera paral·lela. Heus aquí, el camí cap a la digitalització de la mediació.
La mediació no pot ancorar-se en compartiments estancs ja existents, com a laboral, família, mercantil, civil, consum etc… ni tampoc en un caràcter presencial. La mediació ha de respondre a les necessitats socials, i en una societat en la qual tenim TOT a un només clic, hem de donar-li al ciutadà la possibilitat de poder gestionar i solucionar els seus conflictes de manera telemàtica, és a dir, en línia. Per això, s’ha de fer estudis per a poder realitzar amb les màximes garanties de privacitat, així com proporcionar les més eficaces eines per a poder dur a terme per part dels mediadors, la seva funció. Després de converses amb diferents mediadors, podem treure en clar, que no es poden dur a terme de la mateixa manera, ja que és molt més difícil actuar en una mediació quan no pots analitzar els gestos dels mediats, així com no conèixer si estan rebent instruccions de tercers o, l’ambient de la sala no és l’adequat, per això, és necessari la pràctica i anàlisi que permetin tècniques diferents a les que hem estudiat, per a la mediació on-line perquè el tant per cent d’acords aconseguits s’aproximin a les dades de les mediacions fructíferes presencials.
Tenim un clar exemple de la mediació en línia amb els ODR (mirar publicació sobre aquest tema), definides per les seves sigles en anglès de Resolució de Disputes en línia creada per la Comissió Europea, però amb la limitació que només van dirigides a les relacions de consum online. Al meu entendre, hauria d’estendre’s a un àmbit molt més ampli de matèries, ja que estem davant una eina, assequible, ràpida, d’ús fàcil i gratuïta.
Però la digitalització de la mediació, no sols consisteix a poder realitzar tràmits en línia, comparant-ho amb un marketplace, sinó que també implica estendre-ho a nous àmbits i matèries com pot ser Blockchain, Metaverso, en gestió de dades, problemàtica d’algorismes d’Intel·ligència Artificial, els problemes que poden sorgir dins del Sandbox de les Fintech i sector Tech i una infinitat d’etc… Però tractarem tres exemples:
- Plets complicats on es busca la culpa enmig d’algorismes, dades que han servit de base per a la seva posada en marxa, la creació d’algorismes creats per Intel·ligències Artificials… en aquest enrevessat panorama trobar el nexe causal o la culpa, deriva en un complicat plet ple de peritatges i on una bona mediació pot estalviar molts costos i temps.
- Notoris i mediàtics són els problemes que sorgeixen amb les criptomonedes (lligades al sistema Blockchain) tant amb la perduda de contrasenyes per a accedir a les wallets, com amb la contractació i informació facilitada pels Exchanges als consumidors. Una temàtica sense legislar que crea un buit legal que pot, en certa manera, ser emparat per la mediació. El més difícil és que aquestes empreses decideixin optar per aquesta mena de resolució de conflictes, que, al seu torn, seria una garantia i un segell de qualitat feia la ciutadania.
- Mediació i Metaverso. Els metaversos són aquests mons paral·lels que cobren vida com a extensions d’internet. Mons en els quals ja pots comprar propietats, obrir negocis o despatxos d’advocats, acudir a esdeveniments, concerts, comprar en botigues, realitzar activitats etc… Una extensió de la nostra realitat, és a dir, també s’estenen les problemàtiques i conflictes a l’esfera del metaverso. Molt utilitzat per joves, i en gran manera per menors d’edat. En el submon del metaverso podem haver de defensar els nostres drets com a consumidors davant una compra o servei, ser víctimes d’un delicte, conflictes entre usuaris etc… tot això en un “món” internacional sense regulació específica que comporta una problemàtica de competència territorial i normativa aplicable. La mediació on-line pot ser una solució fàcil i ràpida, a més d’aportar un segell de garantia i confiança als usuaris.
Per tot això, la mediació ha de presentar-se davant les empreses del sector digital, com una garantia, un segell de qualitat que oferir a la societat. La mediació, sigui en l’àmbit o sector que sigui, és un instrument de resolució de controvèrsies lligada a la societat, la qual evoluciona i amb ella les eines mediadores, perquè la mediació no és cap invent nou, la trobem ja en el segle V a.C. amb el llibre taoista o tractat del conflicte: L’ART DE LA GUERRA de Sunt Tzu, el qual ens mostra que la millor manera de tractar el conflicte és fer-lo innecessari, que es poden guanyar batalles sense lluitar i que un bon militar és capaç de vèncer a l’enemic sense entrar en el camp de batalla. Acabo, parafrasejant a Sunt Tzu:
“Un bon advocat és capaç de vèncer a l’enemic sense necessitat d’entrar en un Jutjat”.
