MAJOR OBSTACLE A L’HORA D’IMPLEMENTAR ELS PLANS D’IGUALTAT A LES EMPRESES
La igualtat real de dones i homes és un principi jurídic universal reconegut en múltiples textos internacionals sobre drets humans.
És la Llei Orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva entre dones i homes la que materialitza el concepte d’igualtat i des del 8 de març estableix l’obligatorietat per a les empreses amb més de 50 persones a la seva plantilla a comptar amb un Pla d’Igualtat d’Oportunitats (PIO).
Tot i que s’han produït progressos significatius, encara persisteixen discriminacions en aquest àmbit, pel que la nostra societat ha de seguir fent front a reptes fonamentals per poder assolir la igualtat real i efectiva.
En aquest sentit, l’Agenda 2030 per al Desenvolupament Sostenible impulsa el compromís de la comunitat internacional per l’assoliment de la igualtat de gènere així com l’empoderament de les dones i nenes a través d’un objectiu específic i de forma transversal en d’altres propòsits.
En el marc laboral actual, la igualtat a l’àmbit empresarial assoleix la seva màxima expressió gràcies a l’obligatorietat de la implementació dels Plans d’Igualtat, el que suposa una clara inversió a l’hora de garantir els objectius integrals de l’organització convertint-se en un dels eixos principals de la cultura empresarial.
Així mateix, el Pla d’Igualtat és una iniciativa que ha d’ésser promoguda per l’empresa i aprovar-se després d’haver-se dut a terme un anàlisis i diagnòstic mitjançant una Comissió Negociadora juntament amb la representació legal dels treballadors.
La Constitució d’aquesta Comissió negociadora és un punt crucial per a l’elaboració del Pla d’Igualtat, ja que aquesta constitueix l’eix d’actuació de la primera fase.
La llei estableix la obligatorietat de constituir una Comissió negociadora pel Diagnòstic i l’elaboració del Pla d’igualtat per a totes aquelles empreses que compleixin els següents requisits:
- Aquelles que comptin amb cinquanta o més treballadors dins la seva plantilla
- Aquelles obligades pel conveni col·lectiu que els hi fos d’aplicació
- Aquelles en les quals l’autoritat laboral ho hagués acordat en un procediment sancionador, substituint les sancions accessòries per l’elaboració d’un pla d’igualtat.
Per la resta d’empreses que no compleixin els requisits esmenats, l’elaboració i implementació del seu Pla d’Igualtat tindrà caràcter voluntari, prèvia consulta o negociació amb la representació legal dels treballadors.
Essent la constitució de la Comissió Negociadora el punt de partida per a l’elaboració del Pla d’Igualtat, a la seva vegada, és el punt a on les empreses obligades a elaborar i implementar un Pla d’Igualtat es troben amb la major dificultat per iniciar el procés negociador.
És habitual que algunes empreses, sobretot depenent del sector en el qual desenvolupin la seva activitat, no comptin amb una representació legal dels treballadors; d’aquí que sense aquesta representació constituïda es pugui arribar a paralitzar o ralentitzar l’elaboració del Pla.
La llei estableix l’obligatorietat de la constitució de la Comissió negociadora en un termini màxim de 3 mesos següents a aquell moment en el que l’empresa hagués assolit el nombre de persones en plantilla que ho fan obligatòri, és a dir, cinquanta.
S’estableixen, a més, una sèrie de consideracions a tindre en compte per a la constitució esmentada, però la realitat pràctica en la qual es troben moltes empreses a Espanya és una altra: la falta de representació legal paralitza la primera fase de l’elaboració del Pla veient-se l’empresa obligada a contactar amb sindicats majoritaris i més representatius del sector al qual pertany l’empresa, fet que acaba essent en una gran part dels casos una espera sine die, donat que els sindicats, malgrat que disposen de deu dies per contestar, en la pràctica, s’està observant que aquests no contesten en termini o simplement no hi ha resposta pel que l’empresa es veu obligada a haver d’elaborar el Pla d’Igualtat per compte propi per tal de poder donar compliment als terminis establerts per la Llei així com a evacuar l’obligatorietat del Registre del mateix, a fi d’evitar les sancions establertes o requeriments de l’Autoritat Laboral.
Com a conclusió, es posa de manifest que la problemàtica de la constitució de la Comissió negociadora és cada vegada més habitual en la majoria de les empreses a Espanya, i en l’actualitat podem dir que és un dels principals motius pels quals un gran percentatge de les empreses obligades a elaborar un Pla d’Igualtat no han pogut registrar a dia d’ara el seu Pla d’Igualtat, tot i haver transcorregut ja dos anys des de la publicació de la Llei que estableix aquest obligatorietat.
Així mateix, aquesta problemàtica va ser comentada i posada de manifest en una de les taules del passat 6è Congrés de dret laboral que es va celebrar els dies 25 i 26 d’abril de 2024 a l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona, citant-se la Sentència 383/2022 de 28 de març com a representativa.
