Els avantprojectes de llei de Governs Locals i de l’Estatut Especial dels Municipis Rurals

Oportunitat per a la reforma de la planta local de Catalunya?


RESUM: Els nous avantprojectes de Llei de Governs Locals de Catalunya i de l’Estatut Especial dels Municipis Rurals cerquen simplificar estructures, eficiència serveis i millorar mecanismes de cooperació interadministrativa. Potser seria un bon moment per replantejar-se les possibilitats d’impulsar les fusions de municipis.

El Govern de la Generalitat va aprovar en sessió de 3 de maig camins Memòries preliminars dels avantprojectes de Llei de Governs Locals de Catalunya (d’ara endavant LGLC) i de la Llei de l’Estatut Especial dels Municipis Rurals (d’ara endavant (LEEMR), segons pot conèixer-se per nota de premsa.[1]

Es tracta sens dubte de dos normes que poden tenir gran rellevància, ja que la seva regulació afecta a un gran nombre d’administracions catalanes. A Catalunya hi ha, avui dia, 947 municipis al que cal sumar províncies, consells comarcals i altres ens supra i infra municipals.

Entre els objectius declarats de la futura LGLC es troben la millora de l’eficàcia l’eficiència i la qualitat dels serveis locals, la simplificació i racionalització d’estructures, la cooperació i coordinació interadministrativa i el reforçament del principi democràtic. Pel que fa als objectius esmentats per a la LEEMR, el són el garantir la igualtat d’oportunitats en l’entorn rural, afrontar el problema demogràfic i de dispersió territorial, pal·liar la dificultat d’accés a serveis públics i abordar l’escassetat de personal.

El següent pas en la tramitació consistirà en sotmetre ambdues memòries a una consulta pública per tal de recollir l’opinió dels grups específicament interessats.

Són moltes les qüestions que podran regular-se en les citades lleis. No obstant això, en aquestes línies voldríem cridar l’atenció sobre la idea que, es considera pel Govern, és necessari dimensionar les estructures per aconseguir eficiència en la prestació de serveis locals. En aquest sentit, sembla que una línia que es vol reforçar és la de la cooperació interadministrativa.

La incògnita de qui subscriu és si també es pretén establir algun tipus de regulació que cerqui incidir en la planta local i, més en concret, en l’alteració de fites municipals, fusions, etc. Si es considera que han de simplificar-se estructures locals, i que determinats serveis locals necessiten d’un increment d’escala, és possible que la solució no sigui la d’incentivar instruments de cooperació (que en molts casos crea noves estructures). Al contrari, és possible que, per assolir els objectius buscats, el més adequat sigui atrevir-se a apostar per la fusió d’ens locals. La conveniència o no de fusionar municipis és una qüestió que sempre sobrevola quan es debat sobre eficiència local en la gestió de serveis. Un dels moments en què el debat va ser més intens a Catalunya va tenir lloc l’any 2000, quan va ser presentat l’Informe sobre la revisió del model d’organització territorial de Catalunya, més conegut com a “Informe Roca[2]”. En el citat Informe es proposava la fusió de municipis de menys de 250 habitants i l’agrupació funcional dels de menys de 1000 (500 en alta muntanya). Com és sabut, aquesta proposta va aixecar gran polèmica i finalment les seves recomanacions no van anar acollides ni portades a la pràctica.

Doncs bé, cap preguntar-se si ara és possible avançar en aquesta direcció i si aquestes lleis que pretenen impulsar-se poden ser els vehicles adequats. Ha d’assenyalar-se que no sembla existir obstacle perquè una Llei catalana reguli fusions imperatives de municipis. En aquest sentit va tenir ocasió de pronunciar-se el Tribunal Constitucional en seu STC 41/2016, de 3 de març, FJ 6.b), on va afirmar que “l’article 13 LBRL no impedeix que la Comunitat Autònoma desenvolupi una política mateixa sobre fusió dels municipis situats en el seu àmbit territorial ni, en general, que intervingui de diferents maneres sobre el mapa municipal”. I és que el Tribunal sosté aquesta posició perquè considera que “La legislació bàsica segueix optant en aquest punt per no establir les directrius fonamentals d’un pla general de reestructuració del mapa municipal espanyol. Per tant, <<la legislación de las Comunidades Autónomas sobre régimen local>> podrà regular, planificar i acordar aquestes fusions imperatives amb els escassos límits que resulten del primer apartat de l’article 13 LBRL.”

En definitiva, que potser els avantprojectes de llei de Governs Locals i de l’Estatut Especial dels Municipis Rurals que ara inicien la seva tramitació ens donin l’oportunitat per obrir un debat a Catalunya sobre la necessitat o no de regular la fusió de municipis amb caràcter imperatiu i racionalitzar la planta local català. Tot això amb la intenció d’aconseguir serveis més eficients. Ara falta veure si existeix la voluntat.


[1] El Govern aprova dues memòries d’avantprojec… – Govern.cat

[2] Roca i Junyent (iec.cat)

Autor del post:
11

Óscar Martínez Guzmán

View Profile
11

Related Posts

Articles Recents

11
LLUMS I OMBRES DE LES CONFORMITATS
setembre 27, 2022
11
LA RESPONSABILITAT PENAL DE LES PERSONES JURÍDIQUES VERSUS LA PROVA DOCUMENTAL
setembre 22, 2022
11
DRET APLICABLE A L’AUXILI JUDICIAL A L’ARBITRATGE EN MATÈRIA DE PROVA. UNA LECTURA PRO ARBITRATGE.
setembre 7, 2022

ICABLOG

La missió del ICABLOG és fomentar la recerca, l’exploració contínua, la sensibilitat jurídica i el debat entre tots els operadors jurídics per a millorar la professió i impactar en la societat.

Autors ICABLOG

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre els posts més recents del ICABlog

* Rebràs les novetats del blog en català.