Com Lletrats garants dels Drets dels Detinguts es fa una reflexió dels Principis de les Nacions Unides en matèria de Drets dels Detinguts i la lamentable situació de les dependències de custòdia de la Comissaria de Mossos d’Esquadra de les Corts de Barcelona.
Vivim en una ciutat on va augmentant l’índex de delinqüència, sobretot després de la pandèmia. En aquesta situació els centres de detenció del Cos de Mossos d’Esquadra s’estan veient totalment col·lapsats per la quantitat de persones detingudes que es troben en les seves dependències.
El passat 22 d’abril, amb motiu de la meva guàrdia penal, vaig tenir l’ocasió de baixar a calabossos i ficar-me fins al fons de les diverses cel·les que allà es troben per atendre als meus detinguts. L’estat d’aquestes dependències és totalment inacceptable en un Estat Democràtic i de Dret, tant per a les persones detingudes, com per a les persones que allà treballen, Mossos d’esquadra, metges, intèrprets i els propis advocats del tan injuriat Torn d’Ofici.
La insalubritat de les dependències es palpa baixant les escales, doncs una pudor nauseabunda emana del soterrani com un presagi del que vindrà a continuació. Cel·les totalment col·lapsades de persones, mantes brutes, matalassos amb taques de dubtosa procedència, foscor, falta d’atenció pels agents,-que lògicament no poden atendre a tantíssimes persones-, i els crits i xiscles de les persones que allà es troben que es colpegen entre ells o contra els barrots i que perden completament l’orientació. Ha hagut situacions de persones que, literalment, tiren excrements a les persones que passem davant de la seva cel·la, com a forma de protesta. Existeixen i es donen brots de sarna i de tinya, ja que és totalment impossible netejar les dependències i de vegades mantenir aïllats a persones potencialment contagiosos.
El disseny dels calabossos no és gens operatiu amb l’alta ocupació que té avui dia. I ha de ser reformat i habilitat amb urgència.
Sabem que estan previstes unes reformes de les dependències però no acaben d’arribar. S’acosta l’estiu i, lamentablement, tornarem a veure imatges tan dantesques com les que vivim l’estiu passat, amb unes dependències sense aire condicionat plenes d’aparells portàtils d’aire condicionat i quantitat ingents de tubs de refrigeració que obstaculitzen el pas i que no poden contenir la immensa calor i pudor. Per no parlar que amb la calor, els contagis de qualsevol tipus de malaltia, són més massius.
El Conjunt de Principis per a la protecció de totes les persones sotmeses a qualsevol forma de detenció o presó, adoptat per l’Assemblea General de Nacions Unides en la seva resolució 43/173, de 9 de desembre de 1988 diu en el seu PRINCIPI 1:
“Qualsevol persona sotmesa a qualsevol forma de detenció o presó serà tractada humanament i amb el respecte degut a la dignitat inherent a l’ésser humà .”
I el PRINCIPI 6 estableix:
“Cap persona sotmesa a qualsevol forma de detenció o presó serà sotmesa a tortura o a tractes o penes cruels, inhumans o degradants. No podrà invocar-se circumstància alguna com a justificació de la tortura o d’uns altres tractes o penes cruels, inhumans o degradants.”
Doncs bé, ja sigui per acció o omissió, el cert és que la situació que ha de passar una persona detinguda durant 48 hores a la Comissaria de les Corts de Barcelona passa per ser un tracte degradant i inhumà on a més pot encomanar-se de múltiples malalties. I això no hauria de permetre’s.
Pogués ser que s’entengui que aquest article no té interès jurídic, però pogués servir com a article de reflexió sobre els Drets Humans de les Persones Detingudes, i també pogués servir com a canal o mitjà de denúncia d’aquesta situació. Per això intent publicar aquest article de denúncia i reflexió. I això perquè entenc que el PRINCIPI 7.3 del mateix text em faculta per fer aquesta pública denúncia
“7.3. Qualsevol una altra persona que tingui motius per creure que s’ha produït o està per produir-se una violació d’aquest Conjunt de Principis tindrà dret a comunicar l’assumpte als superiors dels funcionaris involucrats, així com a unes altres autoritats o òrgans competents que tinguin atribucions fiscalitzadores o correctives.”
Les autoritats públiques han de vetllar pels drets dels ciutadans, encara que estiguin detinguts, i aquestes dependències haurien de ser visitades per l’organisme que competeixi per observar si es compleixen o no els drets d’aquestes persones, ja dic, tant detinguts com a treballadors que allà es troben.
Així ens el diu el PRINCIPI 29 de la Resolució 43/173 de l’Assemblea General de Nacions Unides:
1. Per tal de vetllar per l’estricta observança de les lleis i reglaments pertinents, els llocs de detenció seran visitats regularment per persones qualificades i experimentades nomenades per una autoritat competent diferent de l’autoritat directament encarregada de l’administració del lloc de detenció o presó, i dependents d’aquesta autoritat.
En l’esperança que ens serveixi de reflexió jurídica i de principis bàsics de drets humans, i com a canal de denúncia, esperem que aquesta reflexió serveixi per posar solució immediata a aquesta situació
