Dubtes com si un simple enviament de burofax no contestat serveix per poder creuar aquesta barrera del mur de processabilitat o serà necessari acreditar l’efectiva recepció? Això ens porta al debat següent quin model empararem com a model a seguir? El model italià d’anades i vingudes que a poc a poc ha anat perdent la seva essència? un model nacional propi? o encaminar a un model transfronterer europeu que obri i assenteix unes bases unànimes i fermes a seguir en tots els països de la Unió Europea. Sense dubtes, em decanto per ampliar el ventall dins l’espai europeu i que un conciliador dels Masc pugui exercir efectivament en tota la Unió Europea aportant així més comoditat i seguretat a la pròpia ciutadania.
L’art. 5 permet a les parts acudir amb advocat, (el que al meu entendre hauria de ser obligatori i no una mera opció) i només serà preceptiu quan es formuli una oferta vinculant excepte en quantitats inferiors als 2000 euros. Problema: quan estem en un clar desequilibri de parts, un consumidor sense assistència lletrada davant una entitat financera o subministradora que sí que acudirà amb advocat. Amb aquesta reforma és evident que una de les reformes necessàries serà la de la Llei d’Assistència Jurídica Gratuïta.
Pel que fa al àmbit de Consum entenc que els Masc han de suplir aquest desequilibri entre les parts mitjançant una participació neutral i transparent. Per a la tranquil·litat del consumidor i usuari, la funció dels Masc hauria de fer-se mitjançant entitats amb caràcter públic creades en els municipis o bé mitjançant un servei ofert pels Il·lustres Col·legis de l’Advocacia on es puguin inscriure els col·legiats, venint a ser com un Torn d’Ofici. La finalitat que es buscaria seria la de poder donar solució a aquells conflictes que es queden sense enjudiciar per ser antieconòmics per al propi consumidor, evitant així l’augment d’aquestes irregularitats per no ser sancionades. A tall d’exemple: tema amb aerolínies, microcrèdits o subministradores.
La idea dels Masc en el Metaverso? Una idea viable, ja que dins el metaverso van en augment les relacions de consum que donaran lloc a litigis que poden resoldre’s en un Masc en línia dins dels diferents Metaversos.
D’altra banda, tenim l’art. 16 que ens parla de l’oferta vinculant, que, en la meva opinió, no aprofundeix en el contingut del que ha d’incloure, de quina forma fer-la, per quin mitjà, si l’acta ha d’elevar-se a pública, com es garanteix la seva legalitat, si serà necessària la validació judicial o necessària la signatura de lletrats, com es fa a Itàlia, i això, ens porta al gran dubte, els MASC són un número clausus o llista tancada?
Però en quin lloc s’ha de dur a terme el Masc? coincidint en la circumscripció judicial del possible i posterior plet? O cap una diferent? cap un Masc en línia o ODR? Cap un Masc realitzat en un altre estat membre? en aquest cas caldria legalitzar-ho? Perquè cada tema és diferent, s’ha d’analitzar el problema, en el present i com evolucionarà, les parts que l’integren, les circumstàncies globals, així com respondre qui decideix quin tipus de Masc s’utilitza? les pròpies parts? ambdues o una d’elles i l’altra accedeix?, un o ambdós advocats?, el LAJ? el jutge? lletrats i/o judicatura tenen avui dia la suficient formació per saber que Masc és més adequat per resoldre el problema?, quin cost tindran? interrompen la prescripció?
Un altre dubte que em sorgeix, és quan s’aposta per una digitalització en el Projecte, s’estarà referint als ODR com un mitjà adequat de solució de conflicte? En la disciplina de consum, pot donar resultat, en especial per a aquells problemes d’escàs valor que ara no arriben als tribunals per ser antieconòmics, sempre que això vingui lligat a una forta campanya informativa per a la ciutadania. Tenir un mitjà i no donar-ho a conèixer, no dona fruits.
En l’àmbit de consum, si les parts arriben a un acord que pugui contenir una o diverses clàusules abusives, sense coneixement de la part consumidora, caldria un control previ judicial abans de la seva validació? caldria reforçar la protecció prèvia per exemple del consumidor vulnerable o de la persona amb capacitats limitades? A tenor que els notaris no disposen de les mateixes funcions en tots els estats, cabria un Registre públic de Masc que amb la simple inscripció li donessin força executòria a nivell no només nacional sinó europeu?
En resum, si es protegeix la llibertat, voluntat de les parts i la tutela judicial efectiva com principis, això ens portarà a una evolució pràctica i històrica de la justícia com via de resolució de conflictes, però per a això, tots els operadors jurídics hem d’interioritzar el canvi. El problema som nosaltres, els juristes, als quals ens dona espaordiment evolucionar, per a això hem d’entendre que proporcionar respostes a la problemàtica social existent és una obligació. Incentivar els Masc amb incentius fiscals com la versió italiana, sota multes coercitives o imposició de costes, són idees per fer viable la seva utilització pràctica.
