La Reforma del Projecte de llei d’Eficiència Processal ens porta, a més de modificacions a la Llei d’enjudiciament civil, un nou concepte al nostre panorama jurídic, ELS MITJANS ADEQUATS DE SOLUCIÓ DE CONFLICTES, comunament coneguts per les sigles “Masc”.
Com ja ens va avançar el pare de la medicina experimental i gran filòsof, Claude Bernard: “L’home no pot aprendre res llevat que sigui producte del conegut al desconegut ”. Això ens vol dir que la base dels Masc, és la mediació? Tenim en la conciliació laboral un reflex del que seran els Masc?
La Llei d’enjudiciament civil de 1881 ja es va decantar per una conciliació obligatòria prèvia al procediment judicial i per seu poc ús, es va optar per la derogació de la mesura. Ara, estant de moda tot el “vintage”, incloent l’al·legació i aplicació de lleis com la de la usura de 1908, el legislador torna a apostar per obrir el bagul dels records. Una via alternativa hagués estat donar coneixement a la societat, mitjançant diferents mitjans de comunicació, del que és i l’implica la mediació.
El Títol I de la llei regula els Masc. L’art. 1 ens aporta una definició molt ambigua: “qualsevol tipus d’activitat negociadora,…a què les parts d’un conflicte acudeixen de bona fe per tal de trobar una solució extrajudicial al mateix, ja sigui per si mateixes o per intervenció d’un tercer neutral”.
Els MASC són un camí cap a la mediació o cap a la conciliació on un tercer, i no les parts, és el que “decideix” o “proposa” la solució, per la qual cosa en aquest cas podria englobar-se a l’arbitratge dins els MASC. Seria necessari la col·legiació per reforçar la figura i atorgar seguretat al ciutadà? Per això, els advocats compleixen aquests requisits, a més d’aportar la confiança al client que en cas que el pas previ no es formalitzi, se’ls acompanyi amb a la posterior via judicial.
La introducció dels MASC en la norma processal ha d’anar acompanyada amb d’una participació conjunta de tots els operadors jurídics, tant judicatura com a advocacia, en un treball grupal per canviar la justícia com avui la concebem. A això, ha de sumar-se el pel que fa a dos requisits: la voluntat de les parts, la no exclusió de la via judicial i la participació d’un tercer imparcial, mediador o conciliador neutral. Aquí sorgeix el dubte Qui podrà ser aquest tercer conciliador? Escombro per a casa si afirmo que crec necessari que siguin advocats especialitzats en la matèria sobre la qual versa el problema (dic problema i no procediment). Quina formació ha de tenir el tercer imparcial conciliador? Qui pot ser-ho? personalitat física? i jurídica? podria desenvolupar el càrrec i la funció una administració, un notari o una intel·ligència artificial? En l’era digital per què descartar-ho? Un algoritme pot contenir molta més informació que un ésser humà, només cal adequar la seva forma d’ús, però potser per respondre, hauríem d’esperar a què es reguli l’Estatut del tercer neutral.
Tenint en vigor l’Estatut del mediador per què no s’utilitza aquest en comptes de legislar novament? Si es vol agilitzar aquesta evolució esperar a l’elaboració d’aquest reglament amb el necessari consens de tots els operadors, serà complicat. Al meu entendre, demostra que hi haurà diferències amb la persona del mediador, però el que si cap defensar és que s’inclogui dins aquesta figura a l’advocacia, la qual ha de participar dels MASC, entenent-la com una figura clau. En la meva opinió fomentar la mediació, les figures d’ADR, ODR i el dret col·laboratiu des de l’advocacia seran peces clau per marcar un principi de canvi.
L’art. 4 i 403.2 del Projecte ens parla que els Masc seran un requisit processal previ per admetre la demanda en l’ordre civil. No els recorda al CEMAC de l’ordre social? Requisit esmenable? El contrari provocaria inseguretat jurídica a les parts. Referent als processos massa i en el plet testimoni com es compleix el requisit previ de processabilitat dels MASC? Acudint tots en bloc o només amb acreditar un i estenc els efectes a la resta com passarà amb la resolució que posi fi al procediment? Però a més, cal recordar que el Títol I, que regula els MASC, imposa a les reclamacions d’escàs import solucionar-les per aquesta via. Es vulnera així, l’art. 24 de la nostra Carta Magna i l’art. 6 del CEDH? Jo entenc que sí, perquè si s’està vetant la via judicial a les parts. Cal recordar que els Masc també són afegits a les mesures cautelars i als procediments d’execució.
