Any 2022: any clau per a les criptos, ja que entrava en vigor el tan esperat Reglament MiCA (Markets in Crypto-Assests) relatiu als mercats de criptoactius, però no va poder ser, després de passar pel Consell d’Europa s’ha endarrerit la seva entrada en vigor fins al 2024, per la qual cosa hem d’acontentar-nos a l’àmbit nacional amb la Circular 1/2022 que és un intent poc ambiciós de regulació publicitària del sector cripto.
Panorama actual sense MiCA
La Unió Europea ha desaprofitat una oportunitat única després de posposar el Reglament MiCA, dos anys. Un mercat que haurà d’esperar la regulació tan desitjada com urgent, ja que els criptoactius, s’estan convertint en un problema per a supervisors com el Banc d’Espanya i la Comissió Nacional Mercat de Valors. Aquests dos anys són un període de temps suficient perquè els països membres puguin legislar, tant a favor dels criptoactius (França, Alemanya, Portugal, Luxemburg, Malta, Liechtenstein, Estònia) com en contra (Bèlgica, Hongria, Letònia) tenint en compte l’economia del país i cap a on vol ser encaminada, sí cap un paradís fiscal o un veto.
Els països, davant l’elevat nombre de transaccions que comporten les criptomonedes es veuran en l’obligació de legislar per poder aportar seguretat jurídica a aquest mercat. Això comportarà dos problemes: que una vegada intenti entrar en vigor MiCA es trobarà amb regulacions nacionals ja assentades, en molts casos antifrau, però no en tots i segon, que el contingut legal estarà obsolet i haurà de modificar-se.
Reglament MiCA: el que va poder arribar a ser i no va ser.
Va establir unes directrius, un règim de llicència de l’activitat i mesures de protecció al consumidor, inversor i proveïdor de serveis de criptomonedes, d’aplicació a tots els Estats membres però sense limitar l’impuls tecnològic, a més proporcionava definicions dels diferents criptoactius que es trobaven en el mercat (punt que haurà d’actualitzar-se), facilitava requisits, obligava transparència en la informació, regulava les ofertes públiques de moneda (ICOs), de Tokens no Fungibles (NFTs) i ofertes de fons cotitzats d’inversió (EFTs), condicions per a l’emissió de criptomonedes referenciades a actius digitals, diner electrònic, per a llicència i funcionament dels proveïdors de serveis, a més ampliava la capacitat a les entitats bancàries d’oferir aquests criptoactius entre altres entitats com gestores de fons d’inversió, prevenia els abusos de mercat i promovia la tecnologia Blockchain.
Antecedents de la Circular 1/22 de 10 de gener, de la CNMV, relativa a la publicitat sobre criptoactius presentats com a objecte d’inversió:
La CNMV i el Banc d’Espanya van publicar el 9 de febrer de 2021 un comunicat conjunt en què alertaven sobre els riscos del mercat cripto per la seva complexitat, volatilitat i la potencial falta de liquiditat.
En aquest context, el Reial Decret llei 5/2021, de 12 de març, de mesures extraordinàries de suport a la solvència empresarial en resposta a la COVID-19, va introduir l’article 240 bis en la Llei del Mercat de Valors per reforçar la protecció dels inversors en la publicitat, atorgant a la CNMV competències per subjectar sota control administratiu la publicitat de criptoactius.
Què amaga la Circular 1/22?
Publicada al BOE el 17 de gener de 2022, entrant en vigor al mes següent.
El seu objecte és desenvolupar les normes, principis i criteris que delimiten l’àmbit objectiu i subjectiu d’aplicació de la publicitat de criptoactius al nostre país, exceptuant aquells que tinguin la consideració d’instruments financers. Per tant, no conté cap norma sobre els productes, proveïdors o característiques, sinó exclusivament sobre els requisits que haurà de complir la publicitat d’inversió respectant el que estableix la Llei 34/1988, General de Publicitat, la Llei 3/1991 de Competència Deslleial i altres normes reguladores de la publicitat.
Recalca en què la publicitat (escrita o imatges) i la informació de les comunicacions comercials, hauran de ser clares, equilibrades, imparcials, actualitzades, completes i no enganyoses, evitant informació esbiaixada, contradictòria o fer referències a elevades rendibilitats passades, i si es fa, hauran de posar el període, matisant si s’opera simultàniament amb un o més criptoactius, a més ha d’incloure’s un enllaç QR.
Quedessin excloses de l’àmbit de la Circular: a) Els de naturalesa d’instruments financers de l’annex del TRLMV, b) no susceptibles de ser objecte d’inversió c) accés digital a un producte o servei, i sigui acceptat únicament pel seu emissor o conjunt de proveïdors d) no fungibles no oferts massivament e) explicació de nova emissió («white paper») f) dirigits a analistes o inversors institucionals, g) publicitat de cursos o jornades.
També es refereix a la tecnologia de registres distribuïts, matisant que no estan prou experimentades, podent ser objecte de ciberdelictes o pèrdua de claus, per això, ha d’identificar-se l’entitat que fa la custòdia, el país en què la fa i el marc jurídic aplicable.
La CNMV assumeix una funció supervisora per requerir el cessament o rectificació de la publicitat, la qual si va dirigida a inversors a Espanya no necessitarà comunicació prèvia, excepte quan es tracti de campanyes publicitàries massives dirigides a més de 100.000 persones.
Sense MiCA, esperem que la Circular aporti una mica de seguretat jurídica als consumidors, encara que només sigui en l’àmbit publicitari.
