POSSESSIÓ DE L’ESTAT DE FILIACIÓ NO MATRIMONIAL
RECURS DE CASSACIÓ PER CUSTÒDIA
El passat 11/07/2022 el Tribunal Suprem va dictar sentència núm. 558/2022 (ECLI: ÉS: TS: 2022: 3002) en la qual s’estableix que, en cas de la no inscripció d’una filiació no matrimonial d’un menor, prevaldran els drets, necessitats i desitjos del mateix davant la sol·licitud de reconeixement de paternitat o maternitat extrajudicial per possessió d’estat.
Per a posar-nos en antecedents hem d’exposar que, en ,sentència de Primera Instància, es desestima íntegrament la demanda per determinació de filiació no matrimonial que reconegui a la demandant com a mare no biològica, així com la guarda i custòdia compartida, atorgant la custòdia exclusiva a la mare biològica.
La demandant presenta recurs d’apel·lació davant l’Audiència Provincial de Castelló, la qual resol revocar la resolució recorreguda, estimant parcialment la demanda, i reconeix a la demandant com a mare no biològica amb la consegüent rectificació del segon cognom del menor. Atribueix la guarda i custòdia a la mare biològica, compartint la pàtria potestat i un règim de visites en favor de la demandant, sota supervisió.
La sentència de segona instància és recorreguda per la mare biològica del menor que presenta recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, adduint la vulneració del principi de “favor filii”, ja que el menor mostra el seu desacord amb viure amb la demandant, així com la doctrina dels actes propis, ja que la demandant no va formar part de la seva decisió de ser mare per reproducció assistida.
El Tribunal Suprem admet el recurs de cassació i argumenta:
- No existeix cap evidència de la reclamació de filiació, per part de la mare no biològica, ni en el moment de la decisió d’engendrar un fill, que va ser íntegrament presa per la mare biològica, ni en el transcurs dels anys.
- Existeixen informes de l’Equip psicosocial concretant el rebuig exprés del menor cap a la reclamant, així com la falta de vincle afectiu amb ella i el seu entorn, amb la qual cosa, forçar una situació de convivència pot tenir conseqüències negatives sobre el menor.
La decisió de la sala és la següent:
- Que, a causa de la deficient regulació vigent i en espera d’una revisió de les lleis, hauran d’adaptar-se a les circumstàncies del cas.
- Que, per a permetre la doble maternitat legal sense adopció, la dona ha d’estar casada i manifestar en el Registre Civil del domicili conjugal que, quan neixi el fill de la cònjuge, es determini al seu favor la filiació respecte del nascut, a més de la manifestació del consentiment previ al naixement.
- Que estimen el recurs de cassació de la mare biològica i desestimen la reclamació de maternitat extra matrimonial per possessió d’estat, ja que, no estava casada ni determinava la seva maternitat, tampoc va intentar adoptar al menor per motius econòmics.
- Que és possible l’acreditació de la possessió d’estat en una reclamació per filiació extramatrimonial sense que el menor portés els cognoms de la demandant, però sí que són imprescindibles els actes d’atenció i assistència al menor en compliment de les funcions pròpies de la maternitat, i la exteriorització de la relació conformant una aparença de filiació a causa de l’exercici de les seves potestats i deures.
- Que, encara que la demandant sentís afecte pel menor, no determina que sigui la seva mare, i que la relació amb el nen va ser decisió de la mare biològica, que vetllava per l’interès del seu fill, així com va decidir posar-li fi quan va deixar de ser beneficiosa per a ell.
- Que la sentència recorreguda ha prioritzat a testimoniatges afins a la demandant que, al seu propi comportament, la qual, no sols no va consentir la inseminació ni va intentar determinar la filiació, sinó que no ha assumit cap despesa del menor. En sol·licitar la custòdia compartida o subsidiàriament visites, no hi ha oferiment de pagament d’aliments. Aquesta manera d’actuar no és una realitat integradora de la possessió d’estat de qui, com a mare, assumeix les necessitats del seu fill.
- Que la sentència recorreguda no ha valorat adequadament l’interès del menor i que la sala tindrà en compte diversos criteris generals per a la interpretació i aplicació de l’interès superior del menor:
- La protecció del dret a la vida del menor, supervivència i desenvolupament, així com la satisfacció de les seves necessitats bàsiques.
- Els desitjos, opinions i sentiments del menor, i el seu dret a participar en el procés que determini el seu interès superior en funció de la seva edat, maduresa, desenvolupament i evolució personal.
- El seu dret a viure i desenvolupar-se en un entorn familiar adequat.
Aquests criteris es ponderen amb l’edat i maduresa del menor, que en l’actualitat té 14 anys, garantir la seva igualtat, el pas del temps associat al seu desenvolupament, la minimització dels riscos que pot suposar per al menor un canvi de situació material o emocional, la preparació per a l’edat adulta i qualsevol altre element que es consideri oportú.
- Existeix un informe psicosocial en el qual s’argumenten les raons per les quals el menor no vol tenir relació amb la demandant i que, per tant, és improcedent i contrari als seus interessos, que es fixi judicialment la filiació.
- Que, per aquestes raons, s’estima el recurs de cassació, es desestima el recurs d’apel·lació i es desestima la demanda de reclamació de maternitat extrajudicial per possessió d’estat.
