En data 24 de maig es publica el Reial decret 395/2022, sobre la protecció dels treballadors contra els riscos relacionats amb l’exposició a agents cancerígens durant el treball. Aquesta nova norma transposa després de 4 anys de vigència la Directiva (UE) 2019/983.
Els nous agents considerats com carcinògens són:
- Cadmi i els seus compostos inorgànics
- Beril·li i compostos inorgànics del beril·li o Glicina
- Acido arsènic i les seves sals
- Formaldehid
- 4,4′-metilenbis (2-cloroanilina) (MOCA)
Però… Qui tracta amb aquests agents?
El Cadmi es troba fonamentalment en pintures acríliques, esmalts, plàstics, tintura de vidres i plàstics, tintes d’impressió i cautxú.
El Beril·li té aplicacions en alta tecnologia al recobrir parts mòbils en avions, instruments de medició d’alta precisió i reactors nuclears.
L’Àcid Arsènic el Formaldehid i la 2-cloroanilina s’usen en el tractament de fusta, envernissat i fixació de plàstics.
Exposats els principals usos de cada material, tenim clar que, amb l’excepció del Beril·li, els nous criteris de protecció amb relació als elements carcinògens i per tant els col·lectius que hauran d’incorporar noves mesures de seguretat als seus treballadors, són els relacionats amb la indústria de la fusta i la construcció.
Aquesta protecció… És suficient?
La inclusió d’aquests agents en la normativa nacional és un petit gran avenç però per poder parlar d’una seguretat total contra els agents cancerígens que es presenten en l’activitat laboral ordinària acudim a l’OMS que crea la International Agency for Research Cancer (IARC) que els agents carcinògens coneguts.
La IARC ha creat un conjunt de monografies resumides en un llistat que sintetitza en forma de llista els agents amb més risc cancerigen. Comparat aquesta llista amb l’Annex III: Valors límit d’exposició professional actualitzat pel RDL 295/2022, trobem que ens segueixen faltant els següents compostos:
- 1,2-Dicloropropano
- 1,3-Butadieno
- 1,4-Butanediol imetanosulfonato (Busulphan, Myleran)
- 2,3,4,7,8-Pentaclorodibenzofurano
- 2,3,7,8-Tetraclorodibenzo-p-dioxina (TCDD)
- 2-Naftilamina
- 3,4,5,3′,4′-Pentaclorobifenil (PCB-126)
- 4-(N-Nitrosometilamino)-1-(3-piridil)-1-butanona (NNK)
- 4-Aminobifenilo
- Acetaldehid
- Àcids Aristoloquiàcies, i les plantes que els contenen
- Aflatoxines
- Asbestos
- Bifenils policlorats
- Bis (clorometil) Èter
- Ciclofosfamida
- Ciclosporina
- Clorambucil
- Compostos de níquel
- Edenita
- Erionita
- Etoposido
- Gas mostassa
- Lindano
- Melfalan
- Metil-CCNU
- Metoxsalen
- N-Nitrosonornicotina (NNN)
- o-Toluidina
- Òxid d’etilè
- Pentaclorofenol
- Pols de cuir
- Tamoxifenonote 4
- Talc
- Tiotepa
- Tori-232 i els seus productes de decadència
- Treosulfano
- Tricloroetileno
Aquests agents, dels quals hem filtrat aquells que són medicaments o hormones i, que per tant, no es troben com un agent al qual un treballador pugui exposar-se per raó de la seva activitat laboral, no es troben dins aquells components per a què el treballador hagi de ser específicament protegit.
La majoria d’aquests elements es troben en els sectors de la mineria i el carbó (abestos, Edenita, Tori, Lindano…) i en els de la recerca i la salut (Acetaldehído, Èter, pentaclorofenol…), per la qual cosa hi ha encara sectors que en el futur hauran de revisar l’exposició a aquests materials i les mesures de seguretat dels treballadors.
Com informació bonus, esmentem el fet que als Estats Units, l’àcid arsènic ja va ser objecte d’idèntica regulació l’any 2002 en l’Estat de New Jersey, mentre que la UE no el va reputar com a agent cancerigen fins a 17 anys després.
Com s’ha bregat fins ara (judicialment) amb el contacte amb aquests “nous” agents?
Tenint en compte que l’exposició a aquests materials no era considerat perillosa, els departaments de PRL no estaven obligats a considerar mesures específiques de protecció contra aquests agents.
Veiem com a exemple la STSJ Cat 3134/2015 de 15 de maig, en què el treballador sol·licita un recàrrec en les prestacions per IT al tenir un accident de treball amb substàncies químiques que va poder veure’s agreujat per estar en constant contacte amb epoxi i formaldehido. La sentència considera que si bé no es discuteix que la presència d’aquests agents va poder intervenir en la dificultat de recuperació del treballador, no es considera a la PRL responsable de no supervisar l’exposició a aquests elements. La mateixa Sentència en fets provats enumera diversos treballadors de la mateixa empresa amb incapacitats temporals per lesions cutànies relacionades amb aquests mateixos elements. És menester esmentar que si bé el formaldehido sí que ha estat inclòs en l’Annex III, l’epoxi, que està compost fonamentalment per bifenils policlorats (present en la llista elaborat per la IARC), no ho està.
Un altre exemple similar el trobem en la STSJ Cat 4899/2018 de 21 de setembre, en què la seva pensió de viduïtat per malaltia professional per morir el seu marit per càncer de pulmó. La demandant al·legava que el seu marit treballava en una planta química amb gran quantitat de formaldehidos i emissions de dièsel. Les decisions judicials tant en instància com en el recurs de suplicació van anar la desestimació de considerar el càncer de pulmó com a malaltia comuna i no com malaltia professional pel tabaquisme del causant.
Els raonaments en ambdues sentències són similars, al no poder considerar el formaldehido com agent cancerigen, no és possible imputar com a malaltia professional l’exposició a aquests materials. Amb la nova normativa la decisió en aquests processos hauria de ser molt diferents, o inexistents en el moment en què els treballadors quedin protegits contra aquests agents.
