Després de les mil i unes batalles de l’IRPH, amb qüestions prejudicials que pugen i baixen de Luxemburg des dels nostres Jutjats de Primera Instància, (que, són els únics que dubten) sembrem un esperit socràtic entre juristes i consumidors deixant patent que NOMÉS SÉ, QUE NO SÉ RES.
Tots els juristes hem suat per entendre la complexitat de l’IRPH, ens ha costat explicar-ho al client i més difícil ha estat entendre aquesta evolució jurisprudencial del Tribunal de Justícia de la Unió Europea i el Tribunal Suprem. Tots hem tingut els nostres dubtes, menys el propi Tribunal Suprem, que l’ha tingut molt clar (salvant vots particulars) o… no tan clar?
Prenem com a referència la següent jurisprudència: STJUE 3/3/2020 de C-125/18, STS 595 a 598/20 de 21 de novembre, Actuacions TJUE C-655/20 i C-79/21 de 17 de novembre de 2021 i STS 42 a 44/22 de 27 de gener.
Tots recordem els pronunciaments del Tribunal Suprem sobre les clàusules sòl i les hipoteques multidivises a tenor que la falta de transparència comportava directament l’abusivitat de la clàusula i, per tant, la seva nul·litat, però sense cap motiu això no s’aplica per a l’IRPH. Comença l’embolic amb el fonament de dret cinquè de les sentències del nostre Alt Tribunal de 2020 que diuen: “que la clàusula no sigui transparent, no vol dir que automàticament sigui abusiva”.
El Tribunal Suprem i els 6 punts que no entra a valorar:
1.- Si el professional va facilitar al consumidor informació del mètode de càlcul del tipus IRPH, que (derivat del seu mètode de càlcul) sempre operaria per damunt de l’Euríbor, de la seva evolució almenys els dos anys anteriors a la subscripció del contracte, de la necessitat d’incorporar un diferencial negatiu, com estableix el Banc d’Espanya per evitar que se situés per sobre del mercat, de les conseqüències econòmiques derivades que el tipus IRPH es determini mensualment a partir d’un mig simple dels tipus TAE de les operacions de referència, a més d’explicar la diferència contextual i econòmica entre: ÍNDEX DE REFERÈNCIA, TIPUS D’INTERÈS i TAE.
Diferenciació que no la té clara el propi Tribunal Suprem en la STS 597/2020 de 12 de novembre que manté erròniament que: El consumidor mitjà pot entendre que l’índex constitueix una mitjana del preu (és a dir tipus d’interès) d’operacions homòlogues a les contractades per ell, quan el cert és que CONSTITUEIX UNA MITJANA DEL COST (és a dir TAE) d’aquestes operacions homòlogues.
Si el consumidor hagués tingut tota aquesta informació hagués acceptat aquesta clàusula dins d’una negociació individual? Algú vol pagar més per això mateix? El Tribunal Suprem va tenir clara la seva resposta en la clàusula sòl i multidivises, però no en IRPH.
2.- Si el professional va complir la normativa relativa a la transparència en la contractació bancària vigent a Espanya en el moment de celebració del contracte i amb la Circular 5/94 respecte a la utilització d’un diferencial negatiu.
3.- Resolucions en sèrie? No s’analitza individualment cada préstec hipotecari per comprovar l’import, la data, el diferencial, la informació etc. Per tant, podem aplicar aquests paràmetres a tots els casos?
4. El Tribunal Suprem ens diu que la transparència queda acreditada perquè el consumidor va poder acudir al BOE a informar-se dels elements que defineixen l’IRPH, però A on acudia el consumidor de préstecs anteriors a 2009 en què no havia BOE electrònic?
5.- BOE vs CLÁUSULA. El Tribunal Suprem trasllada la responsabilitat d’informació del funcionament i composició de l’índex de l’entitat bancària (beneficiària) al BOE? El par. 51 de la STJUE de 3/3/2020 estableix: “Obligació que la clàusula possibiliti al consumidor comprendre el funcionament de l’índex, la manera de càlcul i les conseqüències econòmiques que assumeix”. Per tant, ÉS LA CLÁUSULA i NO EL BOE.
A contrari del que diu el Tribunal Suprem, el mètode de càlcul del tipus IRPH no es recull al BOE ni enlloc, ha de deduir-se de la seva definició recollida en la Circular 8/90 del Banc d’Espanya. El que es va publicar en el BOE va ser només aquesta Circular.
6.- Què succeeix amb l’article 83 del TRLGCU que diu: Les condicions incorporades de manera no transparent en els contractes en perjudici dels consumidors seran nul·les de ple dret? Què el legislador espanyol hagi volgut donar major protecció al consumidor és contrari al dret comunitari? NO. La STJUE 3/6/2010 C-484/08 indica: “No es pot impedir als Estats membres que adoptin normes més estrictes que les establertes per la mateixa Directiva 93/13, sempre que pretenguin garantir al consumidor una major protecció”. Això, se segueix en les STS 121/2020 de 12 de febrer (Roj: STS 504/2020) i STS 23 de juliol de 2020 (Roj: STS 2626/2020) que diuen: “l’art 83 TRLGCU sembla equiparar la falta de transparència a l’abusivitat”.
Per a concloure, portar a col·lació la frase popular italiana amb la qual s’ha començat aquest post: CHI NIENTE SA, DI NIENTE DUBITA, (qui res no sap, de res dubte).
