Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, pel qual es regulen les condicions administratives, tècniques i econòmiques de l’autoconsum d’energia elèctrica.
Els consumidors de tot el món estan assumint les conseqüències de la guerra d’Ucraïna, amb un rerefons de la lluita pels recursos energètics, que suposa la creació de modalitats d’autoconsum per sobreviure.
Sempre ens han comptat la lluita pel poder mundial, en què sempre s’han estat disputant els Estats Units i l’Antigua Unió Soviètica, amb la convidada en últim moment de la Xina, que a poc a poc ha anat creixent de manera exponencial aquests últims anys. La partida d’escacs es va posar en taules una vegada acabada la Segona Guerra Mundial, per tal d’aconseguir acords mundials per poder aplicar l’aprenentatge dels errors del passat. És curiós, que, fins i tot tenint aquest aprenentatge, i sent la societat amb més mitjans i informació per augmentar el coneixement en les seves bases, seguim cometent els mateixos errors.
L’expressió de “la realitat supera la ficció” cada dia es reforça de raó, més quan una potència mundial com a Rússia, a nivell energètic, militar i econòmic, decideix anar a la conquesta d’una Ucraïna minvada, que segueix en reconstrucció per totes les guerres que ha suportat.
Les conseqüències d’aquesta realitat actual, està afectant a les empreses i al consumidor mitjà, amb les pujades dels preus de les energies, fins a havent d’intervenir la UE i els seus Estats membres a legislar urgentment per tal de cercar alternatives fiscals que disminueixi el perjudici als consumidors més vulnerables.
El mercat de l’energia, un desconegut per a molts, és més important del que ens creiem, ja que depenem totalment d’elles. Aquest sector té una legislació tècnica descentralitzada, que cada vegada els juristes ens veiem obligats a familiaritzem, especialment en matèria de dret del consum.
En antecedents, la Directiva (UE) 2018/2001 del Parlament Europeu i del Consell, d’11 de desembre de 2018, introdueix la figura de les comunitats d’energies renovables, transposada a l’ordenament jurídic espanyol mitjançant el Reial Decret llei 23/2020, de 23 de juny, per la qual cosa s’aproven mesures en matèria d’energia i en uns altres àmbits per a la reactivació econòmica.
El règim de l’autoconsum col·lectiu es va consolidar pel Reial decret 244/2019, de 5 d’abril, que suposa la unificació jurídica entre les comunitats d’energies renovables i l’autoconsum col·lectiu, resultant ser la creació de les comunitats energètiques.
El consum i la producció elèctrica majoritàriament no coincideixen, i elevat cost i limitacions d’alts estàndards tècnics i regulatoris, fan que les CCEE siguin una alternativa real. Aquests nous models d’autoconsum, mitjançant comunitats socials de consum d’energia, suposen una reducció del cost inicial, un aprofitament global, i un impacte econòmic menor.
La creació de les comunitats energètiques, ens aporta una opció més sostenible i econòmica de poder crear xarxes socials d’autoconsum de l’energia. Ens el defineix la mateixa legislació, com a autoconsum col·lectiu cap a aquest subjecte consumidor que participa i pertany a un grup de diversos consumidors que se sustenten, de forma acordada, sobre una energia primària renovable provinent d’instal·lacions de producció properes a les de consum i associades als mateixos.
Aquestes instal·lacions de producció d’energia han d’estar connectades a una distància inferior a 500 metres dels consumidors associats, connectades en una xarxa de distribució que estiguin unides o a través de línies directes cap al consumidor.
Per dur a terme aquestes instal·lacions, cal tenir les dades de consum dels interessats, informació de les cobertes per a la instal·lació, i el model de gestió de la comunitat energètica que es pretén implementar, per optimitzar els objectius per a cada interessat.
Les CCEE poden desenvolupar quatre tipus de gestió d’energia diferents, beneficiant als seus membres econòmicament: 1) Inversió en actius i venda d’energia, 2) Consum elèctric intern, 3) Serveis de subministrament a no membres, 4) Gestió integrada en xarxes tancades.
D’altra banda, existeix una altra alternativa a l’autoconsum de les CCEE, que és l’acció de compra agregada d’energia, que ja s’estan implementant en el sector industrial, concretament en Ajuntaments de municipis i polígons industrials entre empreses, que consisteixen en una agrupació d’empreses que compren energia de manera conjunta amb l’objectiu d’estalviar costos i millorar la seva competividad.
La legislació en matèria d’energies renovables està en contínua creació, després dels avenços tecnològics i les conseqüències de la crisi energètica, per la dependència de Rússia cap a la UE. No hem de descartar la importància de la creació d’aquestes CCEE, sent un present en el sector del consum empresarial, amb possibilitat de créixer en uns altres àmbits, com són les Comunitats de Propietaris, ampliat en zones residencials, pobles o ciutats.
El sector energètic exigeix de molta experiència tècnica i on els consumidors se senten a les mans de les grans multinacionals. La incertesa social i la inestabilitat empresarial que viu el sector de l’energia resulta vital per als consumidors comptar amb un assessor energètic que optimitzi els seus beneficis front la crisi energètica.
