El 28 i 29 de gener del 2025, vaig assistir al 2n Congrés sobre Ocupació Il·legal, organitzat per l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Barcelona (ICAB); un espai clau per abordar les complexes realitats derivades de l’ocupació il·legal d’immobles, que cada cop genera més preocupació entre l’opinió pública, propietaris, Advocats i professionals, en general.
Despenalització i ús de la via civil
Un dels temes tractats va ser que la via civil ofereix una resposta pràctica sense abordar de manera efectiva la gravetat de l’acte d’ocupar un immoble aliè. La interpretació de l’article 250.1.4 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que, obliga a respectar uns terminis per presentar un títol per part de l’ocupant sigui o no vàlid al rebre la demanda allarga i dota de certa «protecció» als ocupants durant la substanciació de les causes. Així, l’ocupació il·legal – que es produeix sempre que no hagi hagut consentiment – i les disputes sobre legitimitat del títol d’ús sobre la propietat – quan l’entrada en el domicili s’ha produït amb consentiment del propietari –, són tractades de la mateixa manera per l’ús extensiu que se’n fa per manca d’un procediment penal ràpid i efectiu.
Descoordinació i manca de celeritat
Una qüestió que preocupa és que la situació actual genera una sensació d’impunitat per als ocupes i d’impotència entre els propietaris.L’obtenció d’una resolució judicial executiva, especialment en casos de desnonaments per precari, agreuja la frustració dels propietaris, que triguen en poder executar una resolució judicial que porti aparellat un llançament i el sistema no ofereix una resposta ràpida davant aquesta problemàtica. Tot i això, es va coincidir també en el fet que no es pot perdre el focus i es va advertir sobre el perill de confondre l’opinió pública amb missatges d’odi ja que criminalitzar la pobresa només marginalitza encara més a les rendes més baixes i col·lectius vulnerables.
Vulnerabilitat i polítiques públiques d’habitatge
Es va discutir, però que l’ocupació il·legal mai no ha de ser vista com un dret legítim sobre la propietat d’un tercer, ni s’ha de convertir en una excusa per garantir drets de possessió cap col·lectiu ja que també és inquietant que la vulnerabilitat sigui excusa perquè els propietaris assumeixin una càrrega que hauria de ser responsabilitat de l’Estat: la provisió d’habitatge social. No podem abordar el problema si no tenim en compte el context. La manca d’habitatge assequible al mercat i que moltes llars no poden oferir garanties de solvència econòmica per accedir a un lloguer, i quan ho aconsegueixen, destinen més del 50% dels ingressos al pagament de la renda, n’és un caldo de cultiu. Amb un índex de pobresa del 26% a Espanya, hi ha situacions econòmiques de famílies insostenibles, que porta a més col·lectius vulnerables a caure fàcilment en mans de màfies que mantenen l’ocupació com a negoci i també els empenyen a acceptar compensacions econòmiques per saltar d’habitatge en habitatge, cronificant la pràctica de l’ocupació.
El mercat entorn l’ocupació
Per fer-hi front, sabem que un tractament més punitiu no és suficient per si sol si no va acompanyat de mecanismes que facin que deixi de ser rentable alimentar el negoci de l’ocupació il·legal. Es va discutir el paper de la desocupació extrajudicial que ha sorgit com a resposta. Hi ha qui ho veu com una solució ràpida sense veure els riscos de recórrer a mètodes extrajudicials sense supervisió alguna. No oblidem, però que aquestes iniciatives són el reflex percebut del buit en la resposta institucional, que permet també que el sector de la seguretat privada en surti reforçat i les màfies o delinqüents, s’aprofitin de la situació per obtenir rèdit econòmic de l’ocupació il·legal.
Proposta Legislativa
Durant les jornades, es va presentar la Proposta Legislativa per afrontar l’Ocupació Il·legal, formulada pel mateix ICAB, que pretén oferir una resposta integral a l’ocupació il·legal, amb reformes significatives en aquestes tres àrees:
Àmbit Penal:
- Es modifica la Llei d’Enjudiciament Criminal per agilitzar els procediments d’ocupació il·legal.
- S’introdueix l’article 544 sexies, que estableix l’expulsió immediata en un termini màxim de 48 hores.
- El delicte lleu d’usurpació s’incorpora a l’article 962 LECRIM per a ser jutjat per via de judici immediat.
Àmbit Civil:
- Es reforma la Llei d’Enjudiciament Civil per diferenciar els procediments de recuperació possessòria per ocupació il·legal dels altres casos.
- S’eliminen els requisits que equiparaven aquests casos amb els arrendaments o ús consentit previ.
- Es modifica el règim de suspensió dels llançaments per a casos de vulnerabilitat, excloent-hi les ocupacions il·legals.
Propietat Horitzontal:
- S’estableix un procediment específic per a l’adopció de mesures cautelars.
- S’introdueix la possibilitat que la comunitat actuï en lloc del propietari legítim.
En definitiva, es pretén la introducció de modificacions en els àmbits penal, civil i de propietat horitzontal per agilitzar els procediments d’ocupació, establir mesures cautelars més eficients i protegir millor els drets dels propietaris i les comunitats. L’ocupació d’immobles és una qüestió pendent i una problemàtica estructural que reflecteix les actuals tensions socioeconòmiques.
Aquest Congrés ha unit a l’Advocacia en trobar solucions, doncs hi ha una necessitat de trobar un equilibri entre la protecció de la propietat privada i la tutela judicial efectiva, i l’oferta d’habitatge accessible i social per part de l’Estat, i per aconseguir-ho, és essencial reforçar la capacitat de resposta del sistema i impulsar reformes legislatives eficients i intel·ligents per evitar que segueixi sent l’ocupació un problema de primer ordre.
