El Tribunal Suprem resol l’exigència de responsabilitat patrimonial derivada de l’omissió d’un acte legislatiu, mitjançant el qual el legislador havia d’habilitar, en la Llei de pressupostos corresponent, una despesa pressupostària amb l’objectiu de pal·liar el desequilibri ocasionat pels sobrecostos abonats en les expropiacions derivades de l’adjudicació d’una autopista de peatge.
La responsabilitat patrimonial derivada de l’aplicació d’actes legislatius
La Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de Règim Jurídic del Sector Públic, introdueix per primera vegada en el nostre ordenament jurídic de manera expressa, concretament en l’article 32.3, la regulació específica de la responsabilitat patrimonial de les Administracions Públiques per l’aplicació de normes amb rang de llei que ocasionin danys en els béns o drets dels particulars. Segons el precepte citat “els particulars tindran dret a ser indemnitzats per les Administracions Públiques de qualsevol lesió que pateixin en els seus béns i drets com a conseqüència de l’aplicació d’actes legislatius de naturalesa no expropiatòria de drets que no tinguin el deure jurídic de suportar quan així s’estableixi en els propis actes legislatius i en els termes que en ells s’especifiquin”.
La interessada reclama pel dany ocasionat per la falta d’habilitació de despesa per fer efectius uns préstecs participatius
El Tribunal Suprem es troba amb una reclamació de responsabilitat patrimonial instada per una interessada que va ser adjudicatària d’un tram de l’autopista de peatge Alacant-Cartagena, que disposava de la possibilitat de sol·licitar, en virtut d’una disposició addicional de la Llei de Pressupostos Generals de l’Estat per a 2010, un préstec participatiu pels sobrecostos assumits en les expropiacions derivades de les decisions dels Jurats d’Expropiació, i que tenia la finalitat de pal·liar el desequilibri ocasionat en la concessió per aquests sobrecostos. Veient denegades les sol·licituds d’alguns d’aquests préstecs, la interessada va plantejar la reclamació de responsabilitat patrimonial de l’Estat legislador, per entendre que havia patit uns danys patrimonials derivats de l’omissió de les corresponents habilitacions de despesa en les Lleis de Pressupostos corresponents, i que haguessin permès fer efectius els préstecs participatius per sobrecostos d’expropiació, quan la reclamant havia complert totes les obligacions exigides.
El Tribunal Suprem entén que el dany no és antijurídic
La Sala del Contenciós Administratiu del Tribunal Suprem, en la Sentència núm. 347/2022, de 17 de març (recurs núm. 180/2021), considera que no concorren els requisits necessaris per a la viabilitat de la reclamació ja que el compliment dels requisits no donava dret al préstec participatiu per si mateix, encara que s’hagués establert com a mesura de reequilibri de la concessió. En paraules del Tribunal Suprem, el dret en qüestió no hauria nascut – únicament existia una mera expectativa –, precisament perquè faltava la corresponent dotació pressupostària.
En definitiva, “els drets (quantitats preteses com préstecs participatius) no es trobaven consolidats, ja que només naixerien en el moment de la seva dotació pressupostària; i tal omissió del legislador no pot ser considerada antijurídica”.
