Vivim en un món on les imatges i els vídeos publicats a les xarxes socials són el trend i on vivim una febre d’intentar publicar-ho tot. Famosos i no famosos intenten fer veure, a través de les pantalles dels nostres smartphones la importància de portar una vida completament idealitzada, imaginària i del que ben segur, intentaran exportar al metavers.
Si entrem a la xarxa Instagram o TikTok podem observar com cada vegada el jovent s’inicia més aviat. No és objectiu d’aquest post qüestionar si és adequat o no per l’educació dels menors, però la pujada de determinat contingut amb la única intenció de buscar la viralitat pot provocar situacions de posades en perill o risc dels menors, sense ser realment conscients dels efectes negatius que això podria provocar vers aquests.
Pot ser ara no en som conscients, però quan els menors d’avui es converteixin en els adults del demà, veuran amb temor i incredulitat com l’àlbum familiar de la seva història s’ha convertit en completament públic, motiu pel qual, el dret a l’oblit es convertirà en un dret fonamental.
Quan es publica una fotografia o un vídeo d’un menor a les xarxes socials, aquesta es realitza a l’empara de la pàtria potestat, entesa com aquella responsabilitat parental consistent en vetllar pels fills i filles, tenir-los en la seva companyia, alimentar-los, educar-los, protegir-los i procurar una formació integral cap als mateixos (arts. 154 CC i art. 236-17 CCC).
D’aquesta manera, hem d’entendre que si un progenitor vol o desitja publicar una fotografia del seu fill o filla, en cas que ambdós progenitors exerceixin la pàtria potestat de forma compartida, serà necessari el consentiment d’ambdós o, dit d’una altra manera, davant la publicació indiscriminada de fotografies o vídeos a les xarxes socials per un dels progenitors, l’altre pot expressar la seva discordança i demanar la seva retirada.
El Reglament (UE) 2016/679 del Parlament Europeu i el Consell de la Unió Europea relatiu a la protecció de les persones físiques estableix que el tractament de les dades personals dels menors de 16 anys. únicament podrà ser lícit sempre que s’obtingui mitjançant el consentiment pels titulars de la pàtria potestat. D’aquesta manera, tret que ens trobem davant una resolució judicial que estipuli la pàtria potestat en exclusiva per un dels progenitors o ens trobem davant una resolució administrativa que declari el desemparament del menor, únicament serà vàlid el consentiment concedit pels dos progenitors.
A la regulació de la pàtria potestat del Codi Civil de Catalunya (art- 236-17.5è) s’estableix la obligació dels progenitors de vetllar per la presència dels menors als entorns digitals de manera apropiada a la seva edat i personalitat, per tal de protegir-lo dels riscos que es puguin derivar. Dins d’aquesta obligació, qualsevol dels progenitors podrà promoure totes les mesures que consideri adequades davant dels prestadors de serveis digitals, recollint-se, fins i tot, la facultat de demanar la suspensió de forma provisional l’accés dels menors als comptes actius quan existeixi un risc clar, immediat i greu per la salut dels menors, sigui física o mental.
En aquest sentit, la SAP de Barcelona 265/2015, de 22 d’abril (ES:APB:2015:4797) afirma que «la realitat social del difícil o complicat control de privacitat del que es publica a xarxes socials tipus Facebook, Instagram, etc. i els abusos que al respecte es produeixen amb la informació i fotografies publicades, molt més greus quan estan implicats menors d’edat, qüestió que impedeix vincular el tema d’aquesta publicació i comparació d’imatges, quan es tracta de fills menors d’edat, amb aquells actes que cadascun dels progenitors pugui realitzar vàlidament per esperar conforme a la utilització social com a excepció del principi de l’exercici conjunt de la pàtria potestat per ambdós, excepció i principi recollits a l’article (…) 236-8.2 c) Codi Civil de Catalunya.
En aquest sentit, la mera realitat social de la tendència a una cada vegada major publicació d’imatges de menors per pares, amics i familiars de forma indiscriminada, automàtica i imprudentment, que dona lloc a una exposició excessiva de la privacitat del menor, sense ponderar tan sols i en el futur podran sentir-se molestos o ofesos, al marge del perill de la utilització i manipulació per tercers i en molts casos, inclús, sense el consentiment del menor major de catorze anys que exigeix l’article 13 del Reial Decret 1720/2007, de 21 de desembre, que desenvolupa l’article 6 de la Llei Orgànica 15/1999, de Protecció de Dades , no pot servir per a justificar la falta de les precises i suficiències exigències en la defensa i consideració d’aquest dret fonamental del fill.
En definitiva, el tema de la imatge i intimitat d’un menor és tan delicat i de tanta transcendència (fins al punt que l’article 4 de la Llei Orgànica 1/1996, de 15 de gener, de protecció jurídica del menor, considera utilització il·legítima, qualsevol utilització de la seva imatge o el seu nom en les mitjans de comunicació que pugui implicar un perjudici del seu honor i reputació, o que sigui contrari als seus interessos encara que consti el consentiment del menor o dels seus representants legals) que haurien de ser ambdós progenitors, qui decideixin i donin consentiment de manera conjunta excepte als casos de privació o suspensió de la pàtria potestat.
