La recent sentència del 10 d’abril de 2024, dictada per la Secció 1a de l’Audiència Provincial de Girona, ha generat un important debat sobre la possibilitat d’incloure els crèdits de dret públic dins del benefici d’exoneració del passiu insatisfet (EPI). Aquesta resolució planteja canvis significatius en la interpretació de la normativa concursal espanyola, especialment pel que fa a l’exoneració de crèdits fiscals i de la Seguretat Social. A continuació, s’analitza el context, els arguments de la sentència i les implicacions per al sistema concursal espanyol.
Context Jurídic
El Text Refós de la Llei Concursal (TRLC), modificat per la Llei 16/2022, estableix que certs crèdits, com els de dret públic i els deutes per aliments, estan exclosos de l’exoneració en els processos concursals. Aquesta exclusió respon a la importància d’aquests crèdits per al sosteniment de les finances públiques i la protecció d’interessos essencials.
Tanmateix, la Directiva Europea 2019/1023, que regula els marcs de reestructuració preventiva i l’exoneració de deutes, no contempla explícitament una exclusió total dels crèdits públics. Això ha donat lloc a interpretacions divergents a Espanya i altres estats membres, fet que ha motivat aquesta recent sentència.
La Resolució de l’Audiència Provincial de Girona
L’Audiència Provincial de Girona aborda un aspecte central de la normativa concursal: poden els crèdits de dret públic quedar subjectes a exoneració sota l’EPI?
La sentència conclou que aquests crèdits poden ser inclosos en el benefici d’exoneració, tant de forma immediata com diferida, sempre sota la supervisió judicial. En aquest sentit, estableix que:
- Supervisió del pla de pagaments: La resolució assenyala que l’ajornament o fraccionament dels crèdits públics no pot realitzar-se al marge del jutge del concurs. El tribunal destaca que el control judicial és fonamental per garantir la viabilitat del pla i l’equilibri entre les parts implicades.
- Inclusió en l’exoneració: La sentència trenca amb la interpretació restrictiva del TRLC que exclou completament els crèdits públics. Segons la part dispositiva, el deutor pot quedar exonerat d’aquests crèdits després de complir el pla de pagaments aprovat judicialment.
Aquest enfocament busca alinear la normativa espanyola amb els principis de la directiva europea, que promou una “segona oportunitat” realista per als deutors en insolvència, sense comprometre els interessos dels creditors públics.
Arguments Jurídics Clau
• Principi d’igualtat: La sentència destaca que excloure els crèdits públics del benefici d’exoneració podria vulnerar el principi d’igualtat entre els creditors, atorgant a les administracions públiques un tracte preferencial no sempre justificat.
• Control judicial: En decidir que el jutge del concurs ha d’aprovar i supervisar qualsevol fraccionament o ajornament de crèdits públics, la part dispositiva reforça el paper del poder judicial com a garant de l’equitat i la transparència en el procediment concursal.
• Harmonització amb la normativa europea: La directiva europea deixa oberta la possibilitat que els estats membres excloguin certs crèdits de l’exoneració, sempre que aquesta exclusió estigui degudament justificada. Segons l’Audiència, aquesta justificació no pot ser absoluta i ha d’avaluar-se cas per cas.
Reflexió Final
La sentència de l’Audiència Provincial de Girona marca un punt d’inflexió en l’evolució del dret concursal espanyol. En permetre l’exoneració de crèdits de dret públic sota condicions específiques, equilibra les necessitats dels deutors amb la protecció dels interessos públics. Aquesta resolució no només reforça la importància del control judicial en els procediments concursals, sinó que també promou una aplicació més equitativa i flexible de la normativa europea.
Tot i que la seva implementació pràctica requerirà ajustos en els processos concursals, aquesta sentència representa un pas cap a un sistema més just i adaptat a les necessitats dels deutors i creditors en un context econòmic complex.
