El passat 6 d’abril es va publicar el Reial Decret llei 8/2022, de 5 d’abril, pel qual s’adopten mesures urgents en l’àmbit de la contractació laboral del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació.
Tal com reflecteix l’exposició de motius del decret, sorprèn observar com Espanya ha perdut més de 5.000 investigadors/es durant el període 2011-2016, segons els Indicadors de l’OCDE de Ciència, Tecnologia i Indústria 2017, i encara que disposa de personal d’alta qualificació, aquest exerceix treballs per als quals està sobrequalificat, desocupat, o estableix la seva carrera a l’estranger. Una trista realitat per garantir un marc de condicions adequat i ambiciós per nodrir al talent científic nacional.
Una de les principals missions que pretén revertir el decret amb la introducció d’un nou article 23 bis, pel qual es reforma parcialment la Llei 14/2011 d’1 de juny, de la Ciència, la Tecnologia i la Innovació (actualment en tràmit parlamentari per a la seva reforma), col·loquialment coneguda com a “Llei de la Ciència”, consisteix en impulsar l’ús de contractes indefinits en un sector molt afectat per la temporalitat i la precarietat laboral.
Al marge de l’objectiu social i econòmic que persegueix la reforma, la seva publicació està estretament cohesionada amb la recent entrada en vigor del nou esquema de contractació que ha introduït la majoritàriament denominada “reforma laboral” (RDL 32/2021), que recordem, que va suprimir la possibilitat de configurar contractes d’obra i servei.
L’impacte que presenta en el nou ecosistema de contractació pública i privada l’eliminació aquesta modalitat contractual en el nostre mercat de treball, però en especial, en el sector científic, és notable, ja que un elevat nombre de persones que treballaven en l’àmbit de la ciència venien tenint aquest tipus de contractes vinculats essencialment a projectes d’investigació.
La dinàmica de contractació més recurrent és la següent: Una vegada que el contracte d’obra i servei finalitzava, es produïa la conseqüent ruptura de la relació laboral i, posteriorment, tornada a una nova contractació temporal en el mateix grup d’investigació o similar. La realitat, és que aquesta successió de contractes temporals encadenats genera en el mercat de treball una inseguretat laboral alarmant, inestabilitat personal i familiar, així com un absolut desincentiu en la retenció del talent jove que acaba explorant projectes més atractius en l’entorn internacional.
Aterrant de ple en la modificació (article 23 bis), aquesta nova modalitat contractual arriba sota la denominació d’un contracte indefinit d’activitats cientificotècniques, i es podrà usar amb la finalitat de contractar a persones que facin tasques vinculades a línies d’investigació o s’encarreguin de serveis cientificotècnics, inclosa la gestió cientificotècnica d’aquestes línies.
A més, el decret habilita a què es formalitzi aquesta modalitat de contracte davant organismes públics d’investigació, fundacions públiques, universitats públiques, consorcis i, també, en centres del Sistema Nacional de Salut i fundacions i consorcis d’investigació biomèdica, la qual cosa constitueix una àmplia cobertura dins dels diferents ens que es troben liderant i tutelat les diferents línies d’investigació.
És important destacar, que l’apartat 2 del nou article 23 bis, estable que els contractes d’activitats cientificotècniques no formaran part de l’Oferta d’Ocupació Pública ni dels instruments similars de gestió de les necessitats de personal a què es refereix l’article 70 del text refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic, ni la seva convocatòria estarà limitada per la massa salarial del personal laboral, encara que si s’hauran de respectar els procediments de selecció del personal laboral previst en aquest article es regiran en qualsevol cas a través de convocatòries públiques en què es garanteixin els principis d’igualtat, mèrit, capacitat, publicitat i concurrència.
Una altra de les novetats formals que introdueix, és que aquests contractes no hauran de ser autoritzats de forma prèvia en cas que estiguin vinculats a finançament de caràcter extern o que procedeixi d’ajudes públiques en règim de concurrència competitiva en la seva totalitat, la qual cosa agilitza la seva gestió diària i impulsa la posada en marxa de molts projectes d’investigació.
Pel que fa a la normativa d’aplicació, s’indica en l’apartat 4, que en el que no preveu aquest article, serà aplicable el Text Refós de la Llei de l’Estatut Bàsic de l’Empleat Públic i el Text Refós de la Llei de l’Estatut dels Treballadors, corresponent al personal contractat la indemnització que resulti procedent després de la finalització de la relació laboral, de manera que, les persones treballadores que es beneficiïn d’aquest nou tipus de contracte tindran dret a indemnització en cas que la relació laboral finalitzi.
Pel que fa als requisits de contractació, la norma exigeix que les persones que siguin contractades amb aquesta modalitat hauran de disposar d’un títol acadèmic (tècnic, tècnic superior, llicenciatura, enginyeria o arquitectura, incloent les tècniques, diplomatura, grau, màster o doctorat).
La realitat, és que el projecte de llei per reformar la vigent Llei de la Ciència inclou l’establiment d’aquesta modalitat de contractació indefinida, però el cert, és que acaba d’iniciar la seva tramitació parlamentària i encara resten mesos per a la seva aprovació. Si aterrem en el terreny pràctic, l’entrada en vigor d’aquest decret anticipa l’assentament d’aquesta figura contractual tan necessària per al nostre mercat de treball, i per al sector de la ciència en general.
Resulta per tant imprescindible dotar als agents del Sistema Espanyol de Ciència, Tecnologia i Innovació dels instruments precisos per donar lloc a una decidida aposta per l’atracció i retenció del talent científic, tecnològic i innovador, permetent la contractació, de manera estable, dels millors candidats i fomentant de manera decidida el caràcter indefinit de les relacions laborals.
