Diaris de gran reconeixement a Espanya van publicar els següents titulars: “Les persones LGTBI hauran d’avisar de la seva orientació sexual al SEPE per ser prioritàries en les oficines d’ocupació”, “Treball demanarà acreditar la condició de LGTBI per tenir prioritat com col·lectiu vulnerable en el SEPE”, “Les persones LGTBI podran avisar al SEPE de la seva orientació sexual per buscar feina com col·lectiu prioritari”.
Amb aquestes consignes, mitjans de comunicació de gran rellevància han cercat sembrar la polèmica sobre la base d’un col·lectiu desafavorit. Aquests esclaus del “clickbait”, amb una lectura en diagonal de l’article 50 han adoptat una controvertida posició sobre aquest projecte de llei per la qual cosa abordarem en aquest article la veracitat d’aquests titulars.
- Especial vulnerabilitat
L’Article 50 del Projecte de llei indica: Es consideraran col·lectius vulnerables d’atenció prioritària (per a la política de treball), a joves especialment amb baixa qualificació, persones en desocupació de llarga durada, persones amb discapacitat o capacitat intel·lectual límit, persones LGTBI, en particular trans, gent gran de 45 anys, migrants, beneficiàries o sol·licitants de protecció internacional, dones amb baixa qualificació, dones víctimes de violència de gènere i els seus descendents de primer grau, persones en situació d’exclusió social, persones gitanes, o pertanyents a uns altres grups poblacionals ètnics o religiosos, persones treballadores provinents de sectors en reestructuració, persones afectades per drogodependències i altres addiccions, així com persones de la qual guàrdia i tutela sigui o hagi estat assumida per les administracions públiques, entre altres col·lectius d’especial vulnerabilitat.
Aquest article presenta un total de 21 col·lectius d’especial protecció, tanmateix, la premsa mediàtica ha optat per assenyalar un en concret. Respecte a la comunitat LGTBI i especificant a més en el col·lectiu Trans, parlem de números. El sindicat UGT va publicar un estudi el juny de 2021 que llançava les següents dades:
- El 75% de les persones treballadores reconeixen haver vist algun tipus d’agressió verbal a persones per raó de la seva identitat sexual.
- Gairebé un 50% de les persones LGTBI reconeixen haver patit LGTBIfobia a la feina.
- 2 de cada 3 persones del col·lectiu oculten la seva orientació sexual a la feina
- Més d’un 80% de les persones trans es troben en situació d’atur
Aquestes estadístiques, sumades al fet que, segons dades del Ministeri de l’Interior, el 2015, el 13% dels delictes d’odi van tenir com a mòbil la discriminació per raó d’orientació o identitat sexual, i que, segons l’Eurobaròmetre de Discriminació a la UE indica que el 42% de les persones trans a Espanya afirma haver-se sentit discriminat durant el seu procés de cerca de treball o en el seu entorn laboral, deixen clar que el col·lectiu LGTBI avui dia segueix necessitant de visibilitat i reconeixement en la nostra societat.
2. El Cens LGTBI i el requisit d’acreditació
Evidentment, parlar d’un Cens d’orientacions sexuals o d’una acreditació formal com a persona del col·lectiu LGTBI contravé totalment el dret fonamental a la intimitat personal i familiar. Les empreses no ho poden preguntar en les entrevistes de treball i els funcionaris tampoc no poden qüestionar la sexualitat de la ciutadania.
El Projecte de llei no parla de cap canal de comunicació sobre la pertinença a cap dels 21 col·lectius d’especial protecció, per la qual cosa la identitat sexual tampoc no serà objecte d’acreditació.
3. Discriminació positiva a homes
Els rotatius, en la seva vehement exposició dels avantatges i meravelles que tindran els membres del col·lectiu LGTBI amb només indicar-li al funcionari que li atengui en el SEPE la seva orientació sexual, han oblidat l’article 51.3 del mateix projecte llei ja que els pugui beneficiar: Podran desenvolupar-se mesures d’incentiu per a la incorporació de treballadors homes en aquells àmbits de major presència femenina, amb l’objecte de reduir la segregació ocupacional.
En conclusió, la premsa està estenent un bulo sobre el Projecte de llei de Treball, per la qual cosa, trobem necessari exposar aquesta situació perquè el debat que es tingui no només al Congrés Dels Diputats sinó també en l’opinió pública sigui el més neutral possible, sense “fake news” i amb les dades suficients per adoptar un posicionament raonat.
Finalment, esmentar que es coneix com a delicte d’odi, entre d’altres, totes aquelles expressions que promoguin directament o indirectament l’hostilitat, discriminació o violència contra un grup, una part del mateix o contra una persona determinada per raó de la seva pertinença a aquell, pel seu sexe, orientació o identitat sexual o per raons de gènere.