La Llei Orgànica 1/2025, de 2 de gener, amb entrada en vigor el 3 d’abril de 2025, estableix un nou marc normatiu introduint els Mitjans Adequats de Solució de Controvèrsies (MASC) com a mesura clau per millorar la gestió dels conflictes civils i mercantils. Amb això, es busca promoure la resolució extrajudicial de disputes, alleugerint la sobrecàrrega dels tribunals i oferint alternatives més ràpides i menys costoses per resoldre controvèrsies. A continuació, es resumeixen els aspectes més rellevants.
Exclusions i excepcions
Com en tota norma, s’estableixen excepcions. No s’aplicarà en els casos laborals, penals, concursals o quan una part sigui sector públic. A més, s’exclouen matèries amb drets indisponibles, com els drets fonamentals, i àrees específiques com afectació a menors, derivats de violència de gènere, casos de filiació, paternitat o discapacitat, o demandes executives, mesures cautelars prèvies, diligències preliminars, jurisdicció voluntària o judicis monitoris.
Requisit de procedibilitat
Aquest requisit de procedibilitat busca que les demandes no es presentin a la jurisdicció sense abans intentar una solució extrajudicial. Per tal que una demanda civil sigui admesa, haurà d’existir una correspondència entre l’objecte de la negociació i l’objecte del litigi.
Tipus de MASC
La llei ofereix una varietat de MASC que les parts poden escollir segons les seves preferències. Alguns dels principals mètodes disponibles són:
- Mediació: Regida per la Llei 5/2012 de Mediació en Assumptes Civils i Mercantils. En aquest procés, un mediador imparcial facilita el diàleg entre les parts per ajudar-les a arribar a un acord.
- Conciliació: Pot realitzar-se davant notaris, registradors, lletrats de l’Administració de Justícia (LAJ), jutges de pau, o mitjançant la conciliació privada amb professionals que tinguin coneixements tècnics o jurídics en l’assumpte. La diferència amb la mediació és que el conciliador pot proposar solucions, fet que implica un grau d’intervenció més actiu. Cal destacar que des del Consell de l’Advocacia Catalana, els Col·legis d’Advocats de Catalunya i, en particular, l’Il·lustre Col·legi de l’Advocacia de Barcelona, s’està treballant per adaptar i ampliar els serveis que s’ofereixen des de l’Advocacia, tant per donar d’alta un registre de professionals formats per dur a terme conciliacions com per possibilitar la creació d’un torn d’ofici i justícia gratuïta en aquest àmbit.
- Opinió neutral d’expert independent: Un professional amb formació oficial emet una opinió no vinculant sobre el conflicte. Tot i que l’opinió no obliga a les parts, pot ser un factor clau per orientar-les cap a una solució.
- Oferta vinculant: Una de les parts presenta una oferta que es compromet a complir si l’altra part l’accepta expressament. Si l’oferta no és acceptada en el termini establert (generalment un mes), decau, i la part oferent pot procedir amb la demanda judicial. Aquest tipus de MASC assegura un compromís clar de les parts.
- Procés de dret col·laboratiu: Les parts, amb l’assistència d’advocats, treballen juntes per arribar a una solució que sigui satisfactòria per a totes dues. Aquest mètode promou una resolució cooperativa i no adversarial del conflicte.
La llei també permet utilitzar altres mitjans de solució de controvèrsies previstos en altres normatives o mitjançant la negociació directa, sempre que compleixin amb el requisit de procedibilitat en l’àmbit civil.
Assistència lletrada
S’estableix que és obligatòria l’assistència d’advocat quan s’escull l’opció de l’oferta vinculant, excepte en casos de quanties menors a 2.000 EUR o quan una llei sectorial disposi el contrari. Si la quantia és indeterminada, s’aplica la normativa sobre assistència lletrada segons l’article 394 de la Llei d’Enjudiciament Civil, que estableix que és obligatòria per quanties superiors a 24.000 EUR. Quan no és obligatòria però una de les parts decideix comptar amb advocat, ho ha de fer constar en el requeriment o dins dels tres dies següents a la recepció de la proposta per l’altra part.
Terminis i afectació als drets
Es regula la interrupció de la prescripció o la suspensió de la caducitat; important per a l’exercici d’accions. Si no s’obté resposta o no s’arriba a un acord, el termini de prescripció s’interromp i es reanudarà després de 30 dies naturals des de la recepció o intent de notificació. En cas que no es produeixi la recepció de la proposta, s’haurà de presentar la demanda en el termini d’un any (o 20 dies si s’han sol·licitat mesures cautelars).
“Abús del servei públic de Justícia”
La llei introdueix aquest concepte, que traslladat a la pràctica significa que els tribunals podran valorar si alguna de les parts ha abusat del sistema de resolució de conflictes en no intentar seriosament una solució extrajudicial. En cas d’abús, això podria influir en les costes del procés i la seva taxació.
Confidencialitat
La llei assegura que mentre duri el procés i durant la negociació, la informació es mantindrà confidencial. Tot i això, es permet que el tribunal pugui saber si les parts han acudit o no al MASC; pot semblar contradictori, però la informació que consti podrà ser utilitzada per acreditar el compliment o no del requisit de procedibilitat.
Conclusió
La Llei Orgànica 1/2025 representa un pas important en la modernització del sistema judicial espanyol en promoure l’ús dels MASC per a la resolució de controvèrsies civils i mercantils. Amb la intenció de millorar l’eficiència processal, el seu èxit dependrà probablement de la implementació efectiva, de la disposició dels professionals i de l’adopció d’aquests mecanismes per part de les parts implicades.
