Caminant, no hi ha camí, es fa camí en caminar. Amb aquest poema d’Antonio Machado que reflexiona sobre la vida, comencem aquest post. Aquesta frase, ens indica que el camí no existeix, perquè cadascun el crea amb els seus propis passos adreçant-se cap al seu objectiu. Aplicable a aquest projecte conjunt, titulat: NOUS ESCENARIS DE LA MEDIACIÓ, METAVERSO I MÓN DIGITAL. Com diu el gran Machado, aquest projecte tampoc no té camí, però els seus passos l’han portat per Jornades i Congressos Nacionals i Internacionals de Mediació de tot el territori nacional, així com, per tot Catalunya i amb projecció feia l’estranger. Perquè la mediació i resta d’ADR/ODR, són els nostres passos, la Digitalització i el Metaverso, el nostre horitzó.
Quan decidim iniciar aquest projecte compartit, la primera pregunta a la qual vam fer front, va ser la de “per què…” i la veritat és que de seguida ens van venir dues idees: la primera és que acostumats com estem els mediadors a acreditar una formació continuada durant els anys, ens venia de gust treballar i proposar una mica radicalment diferent i nou, però que al mateix temps fos útil, pragmàtic, i sobretot amb un recorregut formatiu. Si la mediació ha estat sempre acompanyant la nostra evolució com societat, formant part d’ella, ara en una època que tot sembla canviar de forma radical, no es té perquè quedar endarrere. Sens dubte, es mereix (ens mereixem tots) innovació, desenvolupament i investigació en la solució alternativa de conflictes.
A partir d’aquí, la idea gairebé surt sola; quin és un dels reptes però importants de la nostra societat? Sens dubte la digitalització, i els mons digitals complementaris i alternatius. Compte la llegenda que un dels grans pioners en l’escalada, l’anglès George Leigh Mallory, després d’alguns intents, li van preguntar l’any 1923 el perquè el seu empenyorament a voler escalar l’Everest, al que va contestar simplement “perquè està aquí…” I la realitat és aquesta, com l’Everest de les nostres vides, el salt (sense xarxa) a la digitalització “està aquí…” Davant aquesta onada de realitat digitalitzadora, tots hem de plantegem no només com gestors professionals de conflictes, si no també com ciutadans, que tenim dues opcions: resistir la seva empenta des de la passivitat, negant l’evidència, una cosa que no sembla molt intel·ligent, o al contrari pujar-nos a ella, entendre-la, establir complicitats i surfejar-la perquè ens acompanyi amb allà on vulguem anar.
Al principi d’aquest projecte la majoria no creia en ell, però la mediació i els ADR/ODR, deriven del conflicte humà, i mentre hi hagi convivència entre éssers humans en un context d’una societat real i de consum (o les seves projeccions virtuals), hauran conflictes de qualsevol tipus i intensitat, per tant, si la nostra societat aposta per les noves tecnologies, es digitalitza massivament, es creen realitats virtuals tipus Metaverso, i es basa en cadenes de seguretat tipus Blockchain facilitadores de l’intercanvi econòmic i de consum, sens dubte, la mediació i els ADR/ODR allà estaran presents, d’una forma o d’una altra. Recordem, a tall d’exemple, que ja existeixen en el Metaverso reunions de jutges o judicis, com és el cas de països com Colòmbia.
A la pregunta de quina forma estaran presents la mediació i els ADR/ODR en la digitalització aclaparadora que se’ns ve damunt? Ja que és un camí que no està definit, i en això, precisament estem treballant en aquest projecte Lab-In col·laboratiu entre l’ICAB&&& i l’ICAMAT que pretén, com a finalitat, impulsar i coordinar una mirada innovadora des del que és últim i l’immediatament previsible de la digitalització i les noves tecnologies, projectant-ho a l’essència històrica del que pensem pot ser la mediació futura.
Un projecte en què ens plantegem entre altres com serà la mediació en entorns virtuals tipus Metaverso, com evolucionaran les tècniques de mediació que tradicionalment utilitzem en aquests entorns digitals, com acreditar les identitats dels avatars tant de mitjançats i com a mediadors, com suplir les carències de la falta de presencialitat, com utilitzar blockchain en els registres i acords de les mediacions, posició/interessos/necessitats (PIN) i les seves manifestacions en el metaverso, etc, etc.
Estem invertint en present i futur, i això, gairebé sempre implica una millora. Avantatges, moltes, inconvenients, sens dubte algun hi haurà. Però des de quan els inconvenients davant els avantatges han frenat les idees i el desenvolupament humà? Siguem valents i innovadors des del rigor tècnica, òbviament sempre hi haurà qui, en comptes d’aportar, qüestionarà, en comptes d’innovar, s’amagarà, bloquejarà, etc., però això no ens ha d’impedir somiar, créixer, investigar i evolucionar sensatament en llibertat. Sense pregunta, és poc probable que hi hagi resposta.
Hem començat aquest post fent referència a la muntanya més alta del planeta, doncs que millor manera d’acabar-lo que en aigua salada. Cap recordar que aquest colós va passar part de la seva història sota el fons del mar perquè el llit marí s’alcés posteriorment per formar la serralada de l’Himàlaia. Per això, “Qui conquesta el mar avui, està llest per conquerir l’ oceà demà”, paraules del filòsof i autor Matshona Dhliwayo.
Si creiem i apostem per la mediació avui, estarem llestos per desenvolupar la Mediació Digital del demà, en el Metaverso.
