La relació client-advocat
La professió de l’advocacia implica un repte en la relació amb els clients i la forma d’afrontar-la no sempre resulta fàcil. Deu l’advocat/da mantenir-se fred i distant davant el client? És possible ser una persona empàtica i no emportar-se els problemes del client a casa?
La relació amb el client requereix anàlisi i l’adopció de decisions constants, per corroborar si, tal com l’estem fent, resulta beneficiós per als nostres propis interessos. El client ha de situar-se en el centre del despatx, però també comparteix aquesta posició amb l’advocat/da, i ambdós suposen els pilars fonamentals del despatx.
Per tant, resulta important revisar i preguntar-se si la relació mantinguda amb els clients és satisfactòria, des del punt de vista de l’advocat/da, així com conèixer si els clients estan satisfets, amb el tracte que el despatx els proporciona.
En aquest sentit, pot donar-se el cas que els clients estan àmpliament satisfets amb el tracte rebut. No obstant, l’advocat/da es vegi desbordada i senti que dedica moltes hores en l’escolta a les necessitats del client, o bé visqui amb massa intensitat l’assumpte del client i això li generi travessar situacions d’estrès, a més de problemes en la gestió i organització del seu temps.
Les relacions saludables estan basades en l’equilibri, si una de les parts no sent aquest equilibri no podem parlar d’un vincle sa, sinó d’una relació professional amb vincles tòxics.
Una relació amb el client sana no significa que sigui perfecta, però sí existeixen algunes estratègies per promoure relacions saludables amb els clients, sense morir en l’intent.
Quins són les estratègies de relació amb el client?
- Empatitzar amb els clients i els seus problemes. L’empatia és la capacitat d’identificar-se amb algú i compartir les seves emocions. No obstant això, compartir les seves emocions, no és tant adoptar-les com a pròpies, sinó reconèixer-les i saber diferenciar-les de les pròpies emocions. Els clients acudeixen al despatx per a la solució d’un determinat tema, però tota la càrrega emocional derivada de l’assumpte és únicament del client.
Per consegüent, un bon vincle de confiança no es produeix si l’advocat/da confon les seves pròpies emocions amb les emocions del client, ja que no estarà actuant des de l’empatia, sinó des d’una total identificació amb el client, que li estarà impedint guiar-li en l’assumpte i només saciar la seva pròpia perfecció.
En el cas que un advocat/da actuï de forma freda davant el client, no està reconeixent ni compartint les emocions del client, per la qual cosa el vincle amb el client no estarà basat en la confiança mútua, sinó en una distància que, indubtablement el client sentirà.
Per tant, del que es tractarà és d’adoptar una actitud comprensiva amb el client, modelant els seus gestos, les seves paraules, el to de veu i la postura corporal, a fi que el client comenci a crear un vincle amb seu advocat@, però sense adoptar com a pròpies, emocions que pertanyen únicament al client.
- Escoltar als clients. La veritable escolta es caracteritza per ser activa. Per tant, l’advocat podrà interrompre de forma suau i natural qualsevol conversa que impliqui la repetició de dades, informacions, queixes, etc. I, per a això, serà important dirigir les converses cap a llocs productius, efectius i saludables per al client. L’advocat/da ha de poder mantenir una actitud oberta i amb el maneig i la direcció de la conversa. La conversa amb el client està guiada, liderada i amb un temps delimitat.
- Conèixer al client. El coneixement del client es fa mitjançant el tracte, el temps i l’interès en la seva persona. Per fer-ho, pot resultar útil la interacció amb ell, no necessàriament d’una manera únicament presencial, sinó també d’una manera virtual amb la presència en xarxes socials, l’enviament de newsletters amb informació útil per al client, coneixent els seus interessos, necessitats, etc.
- Mantenir una comunicació clara amb el client. Situar al client i definir el context i els procediments en què va enquadrar-se la relació en la primera visita: nombre de reunions que es mantindran, possibilitat o no de contactar per telèfon, com es farà el seguiment de l’assumpte, etc. En les converses comprovar que el client ha comprès tots els termes, sense generar falses expectatives o el client pugui emportar-se una idea equivocada del tracte de l’assumpte.
En definitiva, la relació amb els clients és una de les parts fonamentals de l’exercici de l’advocacia, per això és important dedicar temps a reflexionar, analitzar i millorar aquesta relació, amb l’objectiu de gestionar millor el temps dedicat amb els clients, aconseguir una millor regulació emocional i sobre millorar el benestar de l’advocat/da.
