Consumidors som tots, però dins d’un col·lectiu hi ha diferents necessitats, per això, és molt important conèixer-les per a poder arribar a tots.
Fa uns dies vaig acudir amb una companya a una Jornada sobre accessibilitat de les persones consumidores amb discapacitat, certament vaig aprendre molt ja que no era conscient d’aquests problemes i vaig creure necessari, donar-los a conèixer.
Els que ens dediquem al dret de consum sabem que és crucial per a un consumidor i usuari una informació clara i precisa, però aquesta informació no arriba igual a tots, i amb ajuda de les noves tecnologies hauríem de poder trencar barreres per a impulsar un consum sostenible i alhora accessible. D’aquesta accessibilitat ens beneficiem tots, tant indirecta com directament. Les limitacions i/o tipus discapacitat poden generar problemes que podríem solucionar amb els mecanismes següents:
I/Textos amb lectura fàcil: Tant les lleis, ordenances, notificacions, els contractes d’assegurances, de lloguer, pòlisses, contractació bancària, la documentació burocràtica, la documentació sanitària, d’administracions, fulles de reclamacions etc… tenen un llenguatge jurídic o sanitari enrevessat que costa de comprendre, per això, hauríem d’apostar i incentivar les versions de lectura fàcil. Un exemple d’això, és l’aposta que ha fet el Poder Judicial (Fòrum Justícia i Discapacitat) amb la conversió a aquest format, de les sentències perquè la justícia i el dret puguin arribar a tots. La lectura fàcil de sentències es basa en paraules senzilles, frases curtes i fins i tot pictogrames validats pel departament d’experts en aquesta mena de lectura i posteriorment pel jutge per a atorgar-li les màximes garanties. El problema és, que aquest format no arriba a totes les sentències que es publiquen, per la qual cosa hauria d’implantar-se l’obligació que cada resolució judicial dictada per un jutjat, d’una Administració, o entitat sanitària fos al seu torn unida amb una de lectura fàcil, perquè no sols és necessària per a les persones amb discapacitat cognitiva o intel·lectual, també per a persones grans. És una obligació ja que, no podem deixar a ningú fora de la justícia o de la sanitat.
Alguns Ministeris ja ho han adoptat, però encara existeixen moltes Administracions estatals, autonòmiques i locals que no, i estàs no poden convertir-se en una barrera més. Per exemple, la majoria de Butlletins oficials no tenen una lectura fàcil, com el BOE, que veient la problemàtica va haver de ser un ciutadà el que solucionés la situació amb la creació d’aquesta web: www.superboe.es.
Textos oficials com el full de reclamacions, una denúncia, les contractacions i subscripcions tant presencials com on-line, com en el sector de l’assegurança, immobiliàries, viatges, transport, sector serveis, subministraments, etc…que per la seva importància haurien d’adoptar aquest format per a adaptar-se a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, feta a Nova York el 13 de desembre de 2006, donar-li sentit a la Llei 8/2021 per al suport a les persones amb discapacitat per a l’exercici de la seva capacitat jurídica i Llei 15/2022 de 12 de juliol, integral per a la igualtat de tracte i no discriminació.
Al seu torn, la Llei 15/2022 ens parla del tipus discriminació, tant en l’educació, en l’atenció sanitària, administració de justícia, serveis socials, en internet, en establiments dins del seu Títol I, seguit dels mecanismes de defensa contra els actes que originin la discriminació.
II/Omissió: No s’ofereixen o publiciten ofertes vacacionals, viatges combinats, o oci nocturn per a persones amb discapacitat.
III/Audionotificaciones, audiofactura, audiocontratos (atorgant-li força contractual), videonotificaciones, videocontratos, videofacturas: Tots estem acostumats al sistema d’IOT (Intel·ligència de les coses), al fet que Alexa o Siri ens parlin i gairebé formin un més de la família. Llavors per què no usem la tecnologia per a acostar tràmits, contractes i notificacions a les persones amb visió limitada o reduïda?
El mateix per a les persones sord mudes, que se’ls pogués notificar per mitjà de vídeos amb llenguatge de signes. Per què apostar només per un model de factura o notificació quan hi ha molts tipus de persones, quan la finalitat ha de ser arribar a elles?
IV/Etiquetes intel·ligents. Una vegada més la tecnologia seria el nostre aliat. Les etiquetes dels productes amb la informació que inclouen haurien de poder-se extreure mitjançant un QR en format àudio, vídeo amb llenguatge de signes i de lectura fàcil per a facilitar la interactuació i la informació al consumidor.
V/Programes d’Intel·ligència Artificial: Aquests poden donar solucions ràpides a problemàtiques urgents. Una app o un software basat en IA que permeti interactuar a un metge d’urgències amb un pacient que necessiti llenguatge de signes podria salvar vides i generar qualitat de vida a aquest col·lectiu que es veuen amb la necessitat d’acudir amb un acompanyant o sol·licitar un intèrpret. Això serviria tant per a tramitis amb les administracions, inclosa la de Justícia com per a la vida diària en si. Podrien ser assumit per grans multinacionals en el seu dia a dia amb els consumidors, tant en venda presencial com on-line.
En resum, consumidors som tots, però no a tots ens arriba la mateixa informació
