Aquesta norma ens planteja una veritable revolució jurídica, amb múltiples connotacions en matèria de compliment normatiu, que tota empresa hauria de conèixer. L’aspecte més comentat, encara que no el més transcendent en l’àmbit de Compliance, és que s’incorporen dos nous delictes a l’elenc dels quals pot respondre penalment la persona jurídica, en matèria de llibertat i de llibertat sexual, en els següents termes:
• Assetjament Laboral. – S’introdueix en l’article 173 del Codi Penal la possible responsabilitat de la persona jurídica, quan les vexacions es comenten “en l’àmbit de qualsevol relació laboral o funcionarial i prevalent-se de la seva relació de superioritat”, provocant un “greu assetjament” a la víctima. El Legislador ha perdut l’oportunitat de corregir la deficiència que ja contenia aquest precepte, fent referència específica només a les relacions de “superioritat” dins de l’empresa. És a dir, abordant únicament els casos d’assetjament vertical, deixant fora del text legal els casos d’assetjament horitzontal. La pena de la persona jurídica que resulti castigada per aquest delicte serà de sis mesos a dos anys de multa, sense perjudici de les mesures que poguessin adoptar els jutges i tribunals en relació amb l’article 66 bis, i les penes de les lletres b) a g) de l’apartat 7 de l’article 33 del Codi Penal.
• Assetjament Sexual: Es modifica l’article 184 del Codi Penal i igual que en el cas de l’article 173, el legislador es limita a incorporar la responsabilitat penal de la persona jurídica imposant una pena de multa de sis mesos a dos anys, sense perjudici de les mesures que poguessin adoptar els jutges i tribunals en relació amb l’article 66 bis, i les penes de les lletres b) a g) de l’apartat 7 de l’article 33 del Codi Penal.
D’altra banda, es modifica el delicte de descobriment i revelació de secrets incorporant a l’article 197.7 del Codi Penal un nou paràgraf que castiga també a qui, sense haver obtingut les imatges o enregistraments, les comparteixi (difongui, reveli, o cedeixi, a tercers), sense consentiment de la persona afectada.
La modificació de l’article 194 del Codi Penal també té rellevància des de la perspectiva de la responsabilitat penal de les persones jurídiques, ja que preveu que en el cas en què, per a la comissió de qualsevol dels delictes d’exhibicionisme i provocació sexual, o dels delictes relatius a la prostitució i a l’explotació sexual i corrupció de menors s’utilitzessin establiments o locals, oberts o no al públic, es decretarà preceptivament en la sentència condemnatòria, la seva clausura definitiva. La clausura podrà adoptar-se també amb caràcter cautelar, durant la tramitació del procés penal.
D’altra banda, s’aborden per part del legislador temes diversos i transcendents des de la perspectiva de diverses àrees de l’ordenament jurídic, entre els quals destaquen els següents:
• desapareix el tipus de “abús” sexual, passant a considerar-se “agressió” sexual tot atac a la llibertat sexual
• es modifica l’article 178 del Codi Penal, a partir de la qual només s’entendrà que hi ha consentiment per a mantenir relacions sexuals quan el mateix s’hagi “manifestat lliurement mitjançant actes que, en atenció a les circumstàncies del cas, expressin de manera clara la voluntat de la persona”.
En conclusió, reforçant el ja postulat per la Llei orgànica 3/2007, de 22 de març, per a la igualtat efectiva de dones i homes, la nova Llei orgànica 10/2022 dona lloc a una preceptiva interpretació transversal de l’ordenament jurídic en clau de gènere, provocant un replantejament de l’enfocament de totes les polítiques i de totes les normes internes prèviament existents en matèria de compliance, perquè es procedeixi a la seva revisió i adaptació a la mirada de gènere que en moltes companyies no es va contemplar des de l’inici, ni en l’avaluació de riscos, ni en el disseny dels controls, ni en l’elaboració de les normes internes de l’empresa (Codi ètic, Codi Disciplinari, etc.).
També es canvia el paradigma i “socialitzen” béns jurídics com la intimitat, la llibertat, o la llibertat sexual, que fins ara formaven part exclusiva de l’esfera “privada” de la víctima. Així l’article 18 punt 4 promou el deure de “diligència deguda” en l’actuació de tots els poders públics en la protecció de la llibertat sexual i la norma també preveu la possibiliteu que s’interposi querella del Ministeri Públic en delictes d’agressió i d’assetjament sexual.
Tot l’anterior, condueix necessàriament a la formació i capacitació de les empreses i dels seus membres (sempre seguint l’impuls necessari de “tone from the top” i “tone from de middle”) en matèria i consciència de gènere.
Molts dels nous preceptes hauran d’anar harmonitzant-se mitjançant la futura normativa reglamentària i la jurisprudència.
Finalment, resulta sorprenent, màxim per la temàtica que aborda, que la norma en general (excepte quan es refereix a “nens i nenes”), en general no incorpora llenguatge inclusiu en el seu text, fent, per exemple, referència a “l’empresari”, “el Jutge”, “el lletrat”, o “els procuradors”.
