La investigació jurídica és una de les eines i armes processals de les quals pot valer-se un advocat, i moltes vegades gràcies a elles, com si d’un arqueòleg es tractés, es desenterren costums o furs que passaven desapercebuts i que toca aplicar-los a un cas en concret. Un exemple d’això, és el tímid Fur de Baylío.
Com podríem definir-ho?
Un règim matrimonial de comunitat universal en què els contraents aporten tot el seu patrimoni individual al matrimoni (abans o després de la celebració), que, en fer la liquidació posterior de la societat conjugal es repartirà a meitat, sense importar la procedència dels béns, ni la reciprocitat d’aportacions. Els esposos poden disposar lliurement sense consentiment de l’altre dels béns privatius en vigència del règim econòmic matrimonial, no així una vegada dissolta la comunitat.
A què devem el seu origen?
La pròpia Audiència Provincial de Badajoz en la seva sentència núm. 127/1993, va manifestar que el Fur de Baylío era la versió castellana de la Carta De Á Metade de Portugal, derogada mitjançant el seu Codi civil de 1966 però del qual conserva el seu nom ja que sorgeix del Baylío de l’Ordre del Temple al servei del Rei de Portugal, establerta en la zona de Badajoz en el segle XII, en la lluita de la reconquesta contra els musulmans.
Està en vigor?
Està en vigor com a Fur de caràcter Municipal no escrit, basat en el costum. L’emparen el Tribunal Suprem, Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, Audiències Provincials de Badajoz i Càceres, Jutjats de Primera Instància i Direcció General del Registre i del Notariat ara amb la seva nova denominació Direcció General de Seguretat Jurídica i Fe Pública.
Té un caràcter local, històric ja que mai va ser recopilat, però segueix utilitzant-se ja que la disposició derogatòria de l’article 1976 del CC. no el va derogar, com ho aclareixen les STS de 8 de febrer de 1892 i de 28 de gener de 1896, tenint caràcter de règim legal i no de règim voluntari. En el mateix sentit, la ST AP Càceres de 2 de novembre de 1989.
On i a qui se’ls aplica?
Vigent en 19 poblacions de la província de Badajoz: Alburquerque, Alconchel, Atalaya, Burguillos del Cerro, Cheles, Fuentes de Lleó, Higuera de Vargas, Jerez de los Caballeros, La Codosera, Oliva de la Frontera, Olivenza, Valencia del Mombuey, València del Ventós, Valle de Matamoros, Valle de Santa Ana, Valverde de Burguillos, Villanueva del Fresno, Táliga i Zahínos. També es troben vestigis a la ciutat de Ceuta, però no estava en ús en el moment de promulgació del Codi civil.
Aquestes poblacions, llevat de Ceuta, es regeixen per aquest costum, sent d’aplicació automàtica a tenor de l’article 14 CC., a tots els ciutadans amb veïnatge civil en aquestes poblacions llevat que aquests s’acullin a un altre règim econòmic matrimonial mitjançant atorgament de capitulacions matrimonials prèvies o posteriors a la celebració del matrimoni, renunciant expressament a aquest Fur, segons els articles 1315 i 1325 CC., però: en aquelles capitulacions atorgades dins el matrimoni, seria necessària la liquidació de la comunitat, previ al canvi de règim? i qui tindrien veïnatge civil aplicable al Fur de Baylío?:
1 / Els esposos amb veïnatge civil comú, o que un d’ells tingui veïnatge civil per naixement, amb independència del lloc de celebració del matrimoni. S’aplica directament excepte pacte en contra.
2 / Quan un dels esposos hagi adquirit el veïnatge civil per residència continuada o per temps de dos anys amb manifesta voluntat que consti en el Registre Civil o de deu anys sense manifestació expressa, segons l’article 14.4 CC.
3 / Quan els esposos tinguin la seva residència habitual comuna després de contreure matrimoni en una d’aquestes localitats, en cas contrari s’aplicaria el de societat de guanys del CC. (SAP de Badajoz de data 18 de gener de 2019 en aplicació de l’article 16 CC).
Què passa quan el matrimoni es realitza en lloc no sotmès a aquest Fur, i un dels cònjuges sí té veïnatge civil d’aquestes poblacions i l’altre no? LaResolució de la DGRN de 10 de novembre de 1926, entén que sí que és aplicable el Fur de Baylío.
Llei o costum?
La doctrina majoritària entén que adquireix rang legal quan en el regnat de Carlos IV el Fur de Baylío s’incorpora a la Novíssima Recopilació.
En la seva primera redacció de l’Estatut d’Autonomia d’Extremadura fruit de la LO 1/1983 de 23 de febrer, el reconeix com a dret consuetudinari. Posteriorment amb la reforma amb la LO 12/1999 de 12 de maig va dir que la Comunitat Autònoma d’Extremadura el conservarà, defensarà i protegirà, atorgant a l’Assemblea Extremenya la facultat de poder legislar sobre ell. Potestat que no s’ha dut a terme.
En l’article 9 i 50. 2 de la LO 1/2011 de Reforma de l’Estatut d’Autonomia d’Extremadura atribueix la competència dels recursos de cassació i de revisió sobre el Fur de Baylío al Tribunal Superior de Justícia d’Extremadura, és a dir una funció interpretativa.
Com a conclusió, hi ha una dita popular d’Alburquerque que bé pot definir-ho: “Què el meu és teu, i el teu és meu”.
