La Sentència de 13 de juliol del TJUE (C-265/22) resol la qüestió prejudicial plantejada pel Jutjat de Primera Instància núm. 17 de Palma de Mallorca aportant noves indicacions als jutges nacionals alhora de valorar la transparència, eventual abusivitat i en definitiva la legalitat de la clàusula que estableix el IRPH en préstecs hipotecaris.
L’assumpte (Cas-265/22)
L’abril de 2022 el Jutjat de Primera Instància núm. 17 de Mallorca suspenia el procediment judicial seguit entre els prestataris, part demandant i el Banc Santander, S.A., part demandada, atès que davant els fets considerava que la referència a un IRPH podia ser desfavorable per la part consumidora. En aquest sentit, remetia la qüestió prejudicial al TJUE tenint present que la jurisprudència més recent del Tribunal Suprem (STS 42, 43 i 44/2022 de 27 de gener) avalava el IRPH com índex de referència en préstecs hipotecaris perquè es tractava d’un índex oficial, aprovat pel Banc d’Espanya i que a més era considerat el més adequat en habitatges de protecció oficial.
Estudi de la qüestió prejudicial al TJUE
L’òrgan jurisdiccional de Mallorca plantejava cinc qüestions prejudicials de les quals el TJUE, després de valorar cadascuna, només va admetre la relacionada amb el IRPH, ja que la resta demanaven l’aplicació d’una Directiva que segons l’alt Tribunal, estava fora de l’àmbit temporal ja que no era aplicable a la data de celebració del contracte objecte de litigi. En aquest sentit, en l’article ens centrem en la qüestió admesa però abans d’entrar en el seu estudi convé tenir en compte el següent:
- La clàusula controvertida en l’escriptura de préstec hipotecari: en el punt 16 de la STJUE es fa menció al contingut de l’escriptura de préstec hipotecari del cas en qüestió del que citem el seu literal a continuació “De conformidad con la cláusula 3 bis de dicho contrato (en lo sucesivo, «cláusula controvertida»), el tipo de interés es variable y, al término de cada período de doce meses, debe determinarse un nuevo tipo para los doce meses siguientes, lo que se verificará hasta que finalice el plazo del contrato. El nuevo tipo de interés se fija con relación a un «tipo de referencia» —el IRPH de las entidades de crédito, incrementado en 0,20 puntos porcentuales— o a un «tipo de referencia sustitutivo» —el IRPH de los bancos, incrementado en 0,50 puntos porcentuales—.”.
- Circular 5/1994, de 22 de juliol, a entitats de crèdit sobre modificació de la Circular 8/1990, sobre transparència de les operacions i protecció de la clientela: en aquesta, el Banc d’Espanya, exposa que en la comercialització de productes referenciats a un IRPH s’ha d’aplicar un diferencial negatiu per tal d’igualar el mateix al tipus d’interès del mercat.
D’acord amb l’anterior, el Jutjat de Primera Instància de Mallorca planteja qüestió prejudicial perquè es pregunta si el fet d’aplicar un diferencial positiu en l’esmentada clàusula, i no negatiu com es contempla a la Circular 5/1994 pot implicar que la jurisprudència nacional estigui incomplint la Directiva 93/13/CEE del Consell, de 5 d’abril de 1993, sobre les clàusules abusives en els contractes celebrats amb consumidors, en el sentit que el fet de no haver informat als prestataris del contingut de la referida Circular podria considerar-se com un acte contrari a la bona fe que hauria creat un desequilibri en perjudici de la part consumidora. En definitiva, es planteja si la clàusula controvertida podria ser qualificada d’abusiva.
STJUE de 13 de juliol 2023
El TJUE, alhora de formar la seva decisió remarca en el punt 63 de la Sentència que, segons l’art. 3.1. de la Directiva 93/13/ CEE, en l’apreciació del caràcter abusiu d’una clàusula contractual que no s’hagi negociat individualment, correspon al jutge nacional valorar el possible incompliment de les exigències de la bona fe i l’existència d’un possible desequilibri en perjudici de la part consumidora. Sobre com valorar si s’ha transgredit la bona fe i si s’ha provocat tal desequilibri, es un aspecte en el que ja tenim antecedents, de fet en aquest cas el TJUE recorda casos en els que ja havia creat precedent, Sentència de 26 de gener de 2017, Banco Primus (C‑421/14, EU/C/2017). També assenyala que el fet que una clàusula no estigui redactada de forma clara i comprensible no confereix de per se caràcter abusiu a la mateixa i a més, tal abusivitat s’ha d’apreciar en consonància amb la resta de clàusules del contracte.
Considerant el punt anterior el TJUE conclou finalment sobre el cas plantejat que el jutge nacional haurà de valorar la informació continguda en la Circular 5/1994 ja que és en aquest text normatiu on s’exposa la raó d’aplicar als contractes de préstec hipotecari un diferencial negatiu i també haurà de determinar si aquesta informació és suficientment accessible per un consumidor mitjà.
Amb la última interpretació del TJUE veurem com els tribunals espanyols decideixen, cas per cas, la validesa o nul·litat del IRPH.
