SOBRE EL DEURE D’INFORMAR DE LES COSTES PELS COL·LEGIATS


Sobre les costes judicials i la taxació de les mateixes s’ha escrit molt, encara que no amb la claredat suficient per dissipar els dubtes que, a nivell metodològic, es van plantejar als més d’una desena de Col·legis que van anar sancionats per part de la CNMC, per la utilització d’uns criteris orientatius que, al seu parer, contravenien les normes de competència.

Als exclusius efectes de practicar i resoldre els incidents de taxació de costes i de jura de comptes (també en els casos de justícia gratuïta), els professionals de l’advocacia, els lletrats de l’administració de justícia i els jutges, s’han valgut de manera generalitzada dels criteris orientatius que per a aquesta fi havien estat elaborats per part dels Col·legis.

Uns criteris que, per contenir algunes escales, percentatges i altres elements numèrics, la CNMC va qualificar (apartant-se fins i tot del criteri que inicialment havia adoptat el seu òrgan instructor) com una mena de  “recomanació col·lectiva”, susceptible de produir l’efecte d’impedir, restringir o falsejar la competència; una conducta prohibida per l’article 1 de la LDC.

Va ser arran d’una denúncia registrada el 3 de desembre de 2015, per part d’una entitat bancària, quan la CNMC va iniciar els tràmits que van culminar amb la resolució de data 8 de març de 2018, dictada en el marc de l’expedient núm. S/DC/0587/16 COSTES BANKIA. En la mateixa, nou Col·legis – València, Àvila, Barcelona, Albacete, La Corunya, La Rioja, Sevilla, Biscaia i Santa Cruz de Tenerife – van anar sancionats amb multes que anaven des dels 10.000 fins als 625.000 euros. Altres Col·legis, com els de Guadalajara, Madrid o Las Palmas, també van patir l’envit de la CNMC. I en tots els casos, es van articular recursos per impugnar el que, segons el parer de tota l’Advocacia, constitueix una sanció injusta i desproporcionada, tenint en compte la naturalesa pròpia dels col·legis professionals. Prova de la injustícia de les sancions imposades és que en cap de les tres sentències del Tribunal Suprem que han conegut sobre el fons de la qüestió debatuda davant l’Alt Tribunal, ha imposat les costes de la cassació a cap de les parts. El que hauria de ser tingut en compte, al costat d’uns altres elements (que perfectament podrien enquadrar-se com a circumstàncies atenuants ex article 64.3 LDC) per reduir l’import de les sancions imposades.

No podem oblidar que un del fins essencials legalment reconegudes dels Col·legis és la protecció dels consumidors pel que fa als serveis que presten els seus col·legiats. I en matèria de costes, aquesta salvaguarda passa precisament per complir els diferents deures d’informació que en matèria d’honoraris preveuen les lleis processals i materials. Informació al consumidor que ha de ser veraç i clara, encara que sigui aproximada.

En l’àmbit de la taxació de costes i pel que fa a les minutes dels advocats, el Tribunal  Suprem ha assenyalat que aquestes han de ser una “mitjana ponderada i raonable, dins els paràmetres de la professió”. Per fer-ho, i com recull la Interlocutòria de la Sala civil del TS de 22 de febrer de 2017, havien de valorar-se, entre altres elements, les circumstàncies concurrents en el plet, el grau de complexitat de l’assumpte, la fase del procés en què ens trobem, els motius del recurs o la intervenció d’uns altres professionals en la mateixa posició processal i les minutes per ells presentades als efectes de la seva inclusió en la taxació de costes.

Però en la pràctica, i sense aquests criteris orientatius, els Col·legis i els òrgans judicials hem pogut constatar quant complicat resulta poder complir la Llei i quantificar les costes d’un assumpte d’una forma transparent i objectiva, en termes de certesa i seguretat jurídica. Així es dedueix de la resolució de vigilància que la CNMC va dictar en data 27 de febrer (Exp. VS/0587/16), i del fet que tots els interessats en un incident necessiten saber com s’ha arribat a una determinada xifra, per poder valorar si la mateixa pot considerar-se com a excessiva tenint en compte només les pautes generals que es recullen en la jurisprudència del nostre Alt Tribunal. Cal una major concreció en aplicar al cas concret els criteris orientatius que la Llei 25/2009 autoritza a elaborar als Col·legis professionals per a les taxacions de costes i les jures de comptes.

Precisament, en aquesta resolució de vigilància, la CNMC reconeix la tasca del Col·legi de l’Advocacia de Barcelona respecte als nous criteris orientatius de l’ICAB que va presentar el 29 de novembre de 2019, i que van anar avalats per la citada Autoritat reguladora com a adequats a la legalitat en matèria de competència. Criteris que són els que es venen utilitzant pacíficament per aquesta Institució i la seva demarcació territorial des del 5 de març de 2020. I no ha estat fins a les recents Sentències del Tribunal Suprem (una, de data 19 de desembre de 2022, en el cas de l’Il·lustre Col·legi d’Advocats de Las Palmas, i les altres dos, de data 23 de desembre de 2022, referides als nostres companys de Madrid i Guadalajara), quan s’ha resolt en cassació sobre la possibilitat o no que els criteris orientatius continguin de forma explícita elements numèrics per poder obtenir a partir dels mateixos una xifra en una taxació de costes o en una jura de comptes.

En aquest sentit, el Tribunal Suprem ha dit que la utilització de xifres, percentatges o escales no és possible, ja que en aquest cas els criteris orientatius sucumbirien a la consideració de ser tractats com a barems o llistes de preus, vulnerant en aquest cas el que disposa l’article 1 LDC. Però el cert, és que no ha estat fins fa poc més d’un mes, quan aquesta qüestió ha quedat resolta en seu jurisdiccional, per la qual cosa hauria de minorar-se la quantia de les sancions imposades als Col·legis per suposades conductes contràries al dret de la competència, a més de valorar possibles circumstàncies atenuants o fins i tot elements de prescripció cap a les mateixes.

Els nous criteris orientatius de l’ICAB de 2020 no tenen referències numèriques explícites, però sí implícits, per remissió a diverses xifres i percentatges que conté la legislació processal vigent, subjecta, per això, a les futures modificacions legislatives del Llei d’Enjudiciament Civil.

No cal perdre de vista que, en el nostre deure d’informar en matèria de costes, a requeriment d’un òrgan judicial, els Col·legis Professionals desenvolupem una important funció pública prevista en l’ordenament jurídic, per a què procurem dotar-nos de les eines que en cada moment es consideren les més adequades, precisament per donar una resposta justa, objectiva i concorde a les necessitats del cas concret, tant a l’Administració com a la ciutadania. Una actuació que, a més de ser imprescindible, es troba prevista en la llei, i ha de fer-se amb transparència i fugint de qualsevol entreveig d’arbitrarietat.

* Nota: Article firmat per Frederic Munné, diputat responsable d’Honoraris de la Junta de Govern de l’ICAB, a Economist & Jurist el 13/02/2023. Es difon també a ICABlog en tractar-se d’informació rellevant d’una matèria de primera importància per a l’advocacia.

Autor del post:
11

Related Posts

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre els posts més recents del ICABlog

* Rebràs les novetats del blog en català.

Articles Recents

11
METAVERSO: L’EVEREST DE LA MEDIACIÓ
febrer 19, 2024
11
EXERCEIX EL CESSIONARI D’UN DRET DE CRÈDIT LEGITIMACIÓ PASSIVA PER DEFENSAR LA VALIDESA DEL CONTRACTE DE CRÈDIT AL CONSUM PEL QUAL DIMANA EL DRET DE CRÈDIT OBJECTE DE TRANSMISSIÓ?
febrer 7, 2024
11
L’ATRACCIÓ DE NÒMADES DIGITALS, UNA OPORTUNITAT PER A ESPANYA
febrer 5, 2024

ICABLOG

La missió del ICABLOG és fomentar la recerca, l’exploració contínua, la sensibilitat jurídica i el debat entre tots els operadors jurídics per a millorar la professió i impactar en la societat.

Autors ICABLOG

Subscriu-te al nostre butlletí per rebre els posts més recents del ICABlog

* Rebràs les novetats del blog en català.