QUINA ÉS LA BASE DE CÀLCUL ALS PROCEDIMENTS DE MODIFICACIÓ DE MESURES, RECURSOS I EXECUCIONS EN DRET DE FAMÍLIA, ALS CRITERIS 2020?
Un dels supòsits en que a la praxis ens trobem amb condemnes en costes en l’àmbit de dret de família és en alguns procediments de modificació de mesures definitives on, pel que fa a la pretensió de modificació de les prestacions periòdiques en el sentit d’incrementar o reduir el seu import, cal tenir present que la quantia base vindrà donada, en el seu cas, per la diferència controvertida.
Un segon supòsit en que a la praxis hi ha condemna en costes en l’àmbit de dret de família és en alguns supòsits de recursos, tant en segona instància com en cassació, quan es desestima el recurs (art. 398 LEC). I en aquest sentit, cal tenir en compte que els Criteris 8 i 9 preveuen que per a la segona instància, cassació, infracció processal i en interès de llei, l’import de les costes s’equipara al que correspon per a la fase d’al·legacions de la primera instància (amb un lleu increment respecte els recursos de cassació, infracció processal i en interès de llei), que el criteri 10 estima entorn a la meitat de les costes de la tramitació íntegra de la primera instància. Tot això sense perjudici que quan en la tramitació del recurs s’hagi celebrat vista es podrà aplicar un lleu increment de l’import de les costes del recurs.
En tot cas, en matèria de recursos cal tenir present que la quantia base no ve pas determinada per la de la primera instància, sinó només per les concretes pretensions quins pronunciaments hagin estat objecte d’impugnació (Criteri 11.3) i que els moderats increments o reduccions de grau en els supòsits de complexitat o senzillesa, respectivament, han d’anar referits específicament al recurs i no pas a la primera instància (Criteri 7), doncs no sempre una primera instància complexa implica necessàriament una apel·lació igualment complexa.
I un tercer supòsit en que a la praxis també es donen condemnes en costes en l’àmbit de dret de família és en les execucions de títol judicial, on cal tenir present que la quantia base ve determinada per l’import pel qual es despatxi o es dugui a terme l’execució en concepte de principal, interessos i costes pressupostades (Criteri 11.5). També cal tenir en compte que, en les ampliacions de l’execució, la quantia base serà la suma de la quantia inicial més aquella per la qual s’acordi l’ampliació, tot i que les ampliacions es poden calcular per separat quan ja s’hagi taxat la resta del quantum executat o quan s’hagi formulat oposició respecte de la part inicial de la quantia i no per a les ampliacions o al revés. Així com quan es formuli incident d’oposició, ja sigui al despatx d’execució inicial o a les posteriors ampliacions, i aquest tingui interès o quantia pròpia, com així succeeix de forma habitual quan s’al·lega pluspetició, les costes de l’incident es calcularan de forma separada sobre la quantia controvertida en aquest (Criteri 11.7).
En qualsevol cas, la via de constrenyiment pot comportar, quan s’escaigui, una certa complexitat (Criteri 7.1).
